La APDA ha arxivat les denúncies sobre IA, videovigilància i càmeres corporals amb una lògica inadmissible: exigeix provar el dany consumat quan la seva funció és impedir-lo. Arxivar perquè “encara no funciona” no és prudència jurídica; és renunciar al control preventiu i deixar la ciutadania indefensa.
El podcast analitza el discurs de Pere Baró contra la liberalització dels lloguers a Andorra a partir del 2027. Denuncia que el Govern vol descongelar el mercat sense prou habitatge públic, sense eines de control i sense garanties per als llogaters.
Andorra Digital es presenta com modernització, però el text alerta d’un risc greu: dades personals, salut, multes, biometria, mòbil i moviments poden quedar connectats sense un guardià realment independent.
El cas de l’APDA apunta a una possible pèrdua real d’independència de l’autoritat andorrana de protecció de dades. El text sosté que, sota aparença de reforma institucional, s’hauria reforçat el control parlamentari, financer i organitzatiu sobre un òrgan que hauria de ser plenament autònom.
Núria Segués defensa que Concòrdia ha marcat l’agenda política des de l’oposició en qüestions com l’habitatge, els drets de les dones i el model de país, però denuncia que la majoria ha bloquejat totes les seves proposicions de llei.
La crisi de l’habitatge a Andorra ha esdevingut un conflicte social i polític de primer ordre. El Sindicat d’Habitatge denuncia que la desintervenció dels lloguers agreujarà els preus, la precarietat i l’expulsió residencial, i aprofita la visita de Macron per alertar dels riscos.
En ple Sant Jordi, la política va eclipsar llibres i roses a Andorra. Xavier Espot va acusar el PS de posar en risc el Coprincipat per la proposta sobre l’avortament, i Pere Baró li va respondre defensant la despenalització i criticant també la política d’habitatge i lloguers del Govern.
El debat sobre la transparència a Andorra s’ha intensificat arran de les crítiques del conseller Pere Baró, que acusa el Govern d’utilitzar de manera abusiva les normes de confidencialitat per limitar el control parlamentari.
En aquest episodi analitzem el debat sobre la despenalització de l’avortament a Andorra, el paper de Concòrdia i la pressió sobre el Govern perquè actuï.
El cas de l’APDA no és només una disputa interna. Segons la denúncia presentada per Reshma Punjabi davant la Fiscalia, la institució encarregada de protegir les nostres dades hauria estat objecte de pressions polítiques, fiscalitzacions sense prou garanties i reformes legals que podrien haver servit per normalitzar després allò…
Quan escoltes aquest discurs, el problema no és només el to: és el que revela. Es parla de l’APDA com si fos un organisme sota tutela política, es normalitza que funcioni sota mínims, es desdibuixa la independència que li exigeix la llei i s’insinua un control sobre la seva direcció que resulta profundament inquietant.