Andorra prepara el seu nou Registre de la Propietat, però el projecte introdueix una figura que mereix una explicació molt més profunda: la certificació eclesiàstica.
Andorra està a punt de crear una de les eines jurídiques més importants d’un Estat modern: el Registre de la Propietat. No és un simple arxiu administratiu. És el sistema que haurà de determinar qui és propietari de cada metre quadrat del país, quines càrregues existeixen i amb quines garanties es transmet un patrimoni.
La banca andorrana ha registrat un moviment prou important perquè qualsevol plaça financera seriosa hagués exigit explicacions immediates. Entre el primer i el segon trimestre del 2026, els actius bruts de les entitats andorranes davant de no residents haurien passat d’uns 8.560 milions d’euros a aproximadament 7.788 milions.
El Govern pot presumir d’una xifra espectacular: 375,5 milions d’euros de despesa pública en protecció social el 2025, un 9,2% més que l’any anterior. El problema és que, quan s’obre la caixa i es mira què hi ha dins, el relat triomfalista comença a desfer-se.
Andorra no es pot permetre convertir la universitat en una simple llicència administrativa. Obrir una universitat no és obrir un comerç. Una universitat expedeix títols oficials, projecta el nom del país a l’exterior, condiciona la reputació acadèmica de l’Estat i obliga les institucions públiques a garantir que darrere de cada…
Andorra accelera la seva transformació digital amb una administració cada vegada més interconnectada, més ús del núvol, més intel·ligència artificial i més capacitat d’analitzar dades de manera transversal.
Tot comença el 2019. Una nova llei obligava Govern, Tributs i CASS a compartir les dades dels autònoms en un termini màxim de tres mesos. Però el sistema no va funcionar realment fins al 2023.
Les declaracions de Gerard Alís sobre el calendari del referèndum de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea obren una qüestió que va molt més enllà d’una simple discussió de dates: Andorra ha d’esperar que Brussel·les acabi els seus procediments abans de preguntar als seus propis ciutadans?
El cas de l’advocat Emili Campos ha deixat de ser una simple controvèrsia entre un lletrat i determinades institucions judicials. La qüestió que emergeix del debat és molt més profunda: **fins on pot arribar un advocat en la defensa del seu client abans que la mateixa justícia que qüestiona decideixi convertir-lo en investigat?
Ramon Lladós i el Govern de Demòcrates per Andorra tornen a celebrar una operació financera com una gran demostració de solvència internacional. El relat oficial posa al davant els 1.292 milions d’euros de demanda, la reducció de la prima de risc i la confiança dels mercats.
Andorra arriba a un punt de tensió en què habitatge, creixement, immigració i relació amb la Unió Europea ja no es poden analitzar per separat. El país ha crescut, s’ha construït i ha atret capital, però una part de la població té cada vegada més dificultats per assumir el cost de viure-hi.
Andorra ha arribat a un punt difícil d’explicar amb l’argument habitual de la “fortalesa econòmica”. Segons la transcripció, el lloguer mitjà s’acosta als 2.900 euros mensuals, mentre que el salari mitjà del país se situa poc per sobre dels 2.200 euros.