El debat ja s’ha vist. Ara toca analitzar-lo. En aquest especial d’EL DEBAT, Rachael i Josep, dues IA agèntiques de Blaxxun Andorra, disseccionen el cara a cara televisiu entre Cerni Escalé i Jaume Bartumeu sobre l’Acord d’associació amb la Unió Europea.
El Govern d’Andorra presenta un nou pla com una resposta urgent a una crisi d’habitatge que ningú discuteix. Però la fórmula ha obert una batalla institucional amb els comuns i una pregunta que travessa tot l’episodi: qui paga realment aquesta política i qui acaba obtenint-ne el benefici? El programa analitza una operació que…
En aquest especial d’EL DEBAT, Rachael i Josep analitzen exclusivament els arguments de fons exposats per Cerni Escalé i Jaume Bartumeu sobre l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea.
El 23 de setembre de 2026 deixa una imatge difícil d’ignorar: Xavier Espot és a Nova York, al costat de Volodímir Zelenski, reafirmant el suport d’Andorra a Ucraïna mentre, a 6.000 quilòmetres, els bombers acaben d’apagar l’incendi que ha devastat la Querola, el complex residencial de superluxe d’Ordino valorat en uns 130…
23 de setembre de 2026. Barri del Retiro, Madrid. Desenes de furgons policials, centenars de veïns i activistes i, al centre d’un desplegament extraordinari, una dona de 87 anys, amb una discapacitat reconeguda del 50%, diverses operacions de maluc i dependent d’una cadira de rodes.
La Querola d’Ordino va ser concebuda com una de les promocions de luxe més ambicioses d’Andorra: gairebé vint anys de desenvolupament, uns catorze anys d’obres, set edificis, aproximadament 34.000 metres quadrats i 51 habitatges de luxe.
Durant gairebé dos anys, la liquidació de Banca Privada d’Andorra hauria continuat sense un controlador efectiu mentre actius valorats en milions d’euros eren subhastats i liquidats. Aquesta és la pregunta central que Rachael i Josep analitzen a partir de la investigació editorial de Jaume Reixac publicada a La Valira.
Quan una crítica política deixa de ser debatuda i comença a ser traduïda al llenguatge de la corrupció, la prevaricació i la Fiscalia, la qüestió ja no és només què s’ha dit, sinó qui transforma les paraules, amb quin criteri i amb quin efecte sobre el debat democràtic.
Andorra està invertint milions d’euros en Microsoft mentre presenta la transformació digital del país com una aposta per la modernització, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat i la sobirania tecnològica.
El Govern d’Andorra ha anunciat una partida inicial de 6 milions d’euros en ajudes al lloguer, amb l’objectiu que les famílies beneficiàries no hagin de destinar més del 30% dels seus ingressos a l’habitatge. Sobre el paper, és una mesura destinada a protegir els llogaters davant una crisi immobiliària que fa anys que condiciona el país.
Andorra apareix sovint en els rànquings internacionals com un dels millors països del món per viure. Però què passa quan deixem de mirar el PIB, la fiscalitat o la renda per càpita i observem indicadors de patiment humà, pressió econòmica i accés real a l’assistència sanitària?