TikTok ha presentat una demanda judicial contra la sanció imposada per la Comissió de Protecció de Dades d’Irlanda, la DPC, després que es revelés que havia transferit dades d’usuaris europeus a la Xina sense garanties suficients.
Núria Segués defensa que Concòrdia ha marcat l’agenda política des de l’oposició en qüestions com l’habitatge, els drets de les dones i el model de país, però denuncia que la majoria ha bloquejat totes les seves proposicions de llei.
Andorra continua sent una excepció a Europa amb l’avortament totalment penalitzat, fins i tot en casos extrems, i això manté viu un debat que va molt més enllà de la llei. El país afronta una tensió creixent entre tradició i modernitat, mentre s’acumulen altres grans reptes com l’habitatge, les pensions i la relació amb la UE.
La crisi de l’habitatge a Andorra ha esdevingut un conflicte social i polític de primer ordre. El Sindicat d’Habitatge denuncia que la desintervenció dels lloguers agreujarà els preus, la precarietat i l’expulsió residencial, i aprofita la visita de Macron per alertar dels riscos.
En ple Sant Jordi, la política va eclipsar llibres i roses a Andorra. Xavier Espot va acusar el PS de posar en risc el Coprincipat per la proposta sobre l’avortament, i Pere Baró li va respondre defensant la despenalització i criticant també la política d’habitatge i lloguers del Govern.
Espot adverteix que despenalitzar l’avortament podria posar en risc l’equilibri institucional d’Andorra, mentre creix el debat sobre si aquesta postura defensa realment el model del país o serveix per ajornar decisions.
Segons Amnistia Internacional, Andorra continua tenint greus dèficits en drets humans. Cada any, unes 131 dones han de viatjar a Espanya per avortar, i la despenalització anunciada no garantiria el servei al país.
En aquest episodi analitzem el debat sobre la despenalització de l’avortament a Andorra, el paper de Concòrdia i la pressió sobre el Govern perquè actuï.
En este episodio analizamos la polémica en torno al uso de cámaras basadas en inteligencia artificial en Andorra, los problemas legales que plantea y el debate sobre si este tipo de cámaras vulnera derechos fundamentales.
Analizamos cómo la expansión de la vigilancia basada en inteligencia artificial puede entrar en conflicto con los derechos fundamentales, y cómo una posible reforma de la justicia penal podría ampliar aún más el control institucional.
Quan escoltes aquest discurs, el problema no és només el to: és el que revela. Es parla de l’APDA com si fos un organisme sota tutela política, es normalitza que funcioni sota mínims, es desdibuixa la independència que li exigeix la llei i s’insinua un control sobre la seva direcció que resulta profundament inquietant.