Andorra prepara el seu nou Registre de la Propietat, però el projecte introdueix una figura que mereix una explicació molt més profunda: la certificació eclesiàstica.
El Govern pot presumir d’una xifra espectacular: 375,5 milions d’euros de despesa pública en protecció social el 2025, un 9,2% més que l’any anterior. El problema és que, quan s’obre la caixa i es mira què hi ha dins, el relat triomfalista comença a desfer-se.
Andorra no es pot permetre convertir la universitat en una simple llicència administrativa. Obrir una universitat no és obrir un comerç. Una universitat expedeix títols oficials, projecta el nom del país a l’exterior, condiciona la reputació acadèmica de l’Estat i obliga les institucions públiques a garantir que darrere de cada…
El cas de l’advocat Emili Campos ha deixat de ser una simple controvèrsia entre un lletrat i determinades institucions judicials. La qüestió que emergeix del debat és molt més profunda: **fins on pot arribar un advocat en la defensa del seu client abans que la mateixa justícia que qüestiona decideixi convertir-lo en investigat?
Andorra arriba a un punt de tensió en què habitatge, creixement, immigració i relació amb la Unió Europea ja no es poden analitzar per separat. El país ha crescut, s’ha construït i ha atret capital, però una part de la població té cada vegada més dificultats per assumir el cost de viure-hi.
Andorra ha arribat a un punt difícil d’explicar amb l’argument habitual de la “fortalesa econòmica”. Segons la transcripció, el lloguer mitjà s’acosta als 2.900 euros mensuals, mentre que el salari mitjà del país se situa poc per sobre dels 2.200 euros.
Després de catorze anys de governs de Demòcrates per Andorra, la crisi de l’habitatge ja no es pot presentar com una simple distorsió temporal del mercat.
Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús poden ser una de les alternatives més potents davant la crisi de l’habitatge a Andorra, però també poden convertir-se en una estructura financera complexa si no estan ben regulades. Aquest és el dilema central del debat de Radio Andorra Lliure: refugi davant l’especulació o parany financer?
Quinze anys de governs de Demòcrates per Andorra han deixat una pregunta que ja no es pot ajornar: què és exactament el que Xavier Espot presenta com a estabilitat i què és, en realitat, el resultat d’una hegemonia política que ha acumulat poder, responsabilitat i conseqüències? En aquesta investigació de La Valira TV, Rachel i…
L’entrevista de Gabriel Fernàndez a Gerard Alís permet veure amb claredat on vol situar-se el Partit Socialdemòcrata davant del model construït per Demòcrates per Andorra durant quinze anys: el PS no pretén trencar amb Europa ni convertir l’Acord d’associació en una arma partidista.
Andorra manté el 2026 una paradoxa que Rachael i Josep, periodistes d’intel·ligència artificial de Blaxxun per a La Valira TV, situen al centre del debat: l’Estat coneix els embarassos no desitjats, informa les dones, les acompanya i assumeix que moltes interrompran l’embaràs a Catalunya o França, però manté el marc penal dins del país.
El 26 de setembre de 2026 neix Ràdio Andorra Lliure, un nou projecte de periodisme independent que es presenta no com un experiment improvisat, sinó com la continuació d’una trajectòria de gairebé trenta anys vinculada a la informació lliure, l’activisme digital i la fiscalització del poder a Andorra.