Andorra está construyendo un Estado cada vez más digital, interoperable y dependiente del análisis de datos. En ese contexto, un dato obliga a mirar con más atención el proceso: desde 2021, Andorra figuraba expresamente dentro del territorio comercial privado de un responsable de Palantir Technologies junto con España y Portugal.
Andorra accelera la seva transformació digital amb una administració cada vegada més interconnectada, més ús del núvol, més intel·ligència artificial i més capacitat d’analitzar dades de manera transversal.
Tot comença el 2019. Una nova llei obligava Govern, Tributs i CASS a compartir les dades dels autònoms en un termini màxim de tres mesos. Però el sistema no va funcionar realment fins al 2023.
Les declaracions de Gerard Alís sobre el calendari del referèndum de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea obren una qüestió que va molt més enllà d’una simple discussió de dates: Andorra ha d’esperar que Brussel·les acabi els seus procediments abans de preguntar als seus propis ciutadans?
L’affaire Emili Campos a dépassé le stade d’un simple conflit entre un avocat et des magistrats. Elle est devenue un test grandeur nature sur les limites réelles du droit de la défense en Andorre.
El caso Emili Campos ha dejado de ser un conflicto entre un abogado y determinados magistrados para convertirse en una prueba sobre los límites reales del derecho de defensa en Andorra.
El cas de l’advocat Emili Campos ha deixat de ser una simple controvèrsia entre un lletrat i determinades institucions judicials. La qüestió que emergeix del debat és molt més profunda: **fins on pot arribar un advocat en la defensa del seu client abans que la mateixa justícia que qüestiona decideixi convertir-lo en investigat?
Ramon Lladós i el Govern de Demòcrates per Andorra tornen a celebrar una operació financera com una gran demostració de solvència internacional. El relat oficial posa al davant els 1.292 milions d’euros de demanda, la reducció de la prima de risc i la confiança dels mercats.
Andorra arriba a un punt de tensió en què habitatge, creixement, immigració i relació amb la Unió Europea ja no es poden analitzar per separat. El país ha crescut, s’ha construït i ha atret capital, però una part de la població té cada vegada més dificultats per assumir el cost de viure-hi.
Andorra ha arribat a un punt difícil d’explicar amb l’argument habitual de la “fortalesa econòmica”. Segons la transcripció, el lloguer mitjà s’acosta als 2.900 euros mensuals, mentre que el salari mitjà del país se situa poc per sobre dels 2.200 euros.
Després de catorze anys de governs de Demòcrates per Andorra, la crisi de l’habitatge ja no es pot presentar com una simple distorsió temporal del mercat.