El podcast retrata una justícia andorrana sota sospita, marcada per causes eternes, presumptes ingerències i una greu falta de transparència. Casos com BPA, Valora o Vanessa Mendoza alimenten la percepció que alguns expedients s’adormen mentre altres es fan servir contra veus crítiques.
L’affaire Parramón commence comme un simple litige d’honoraires professionnels, le genre de conflit qui devrait se régler devant un tribunal civil. Mais selon la plainte, il s’est transformé en condamnation pénale, avec des années de procédure, une défense entravée, des pressions institutionnelles et la police au domicile familial.
The Andorran Data Protection Agency (APDA) has archived the complaints about artificial intelligence, video surveillance and body cameras with an unacceptable logic: it demands that citizens prove the damage has already happened, when its legal and institutional duty is to prevent that damage from occurring.
Macron ha ofert hospitals francesos a les dones d’Andorra que necessitin avortar, un gest pragmàtic però que no substitueix una reforma interna. El debat planteja si Andorra pot continuar ajornant drets fonamentals mentre afronta altres reptes urgents com l’habitatge i les pensions.
This podcast explores the growing issues of privacy, digital rights, and technological power in Andorra. It critically analyzes how European legislative proposals, presented under the banner of administrative simplification, could weaken personal data protection.
El podcast analitza el discurs de Pere Baró contra la liberalització dels lloguers a Andorra a partir del 2027. Denuncia que el Govern vol descongelar el mercat sense prou habitatge públic, sense eines de control i sense garanties per als llogaters.
Andorra viu una crisi d’habitatge amb preus que s’han duplicat, de 3.000 a 6.000 €/m². Cerni Escalé denuncia un model de país insostenible, basat en turisme massiu, creixement desordenat i pressió demogràfica.
El podcast analitza la contradicció d’Andorra Endavant en matèria d’habitatge: mentre diu defensar els llogaters, les seves propostes acaben prioritzant propietaris, inversors i residents passius.
Andorra Digital es presenta com modernització, però el text alerta d’un risc greu: dades personals, salut, multes, biometria, mòbil i moviments poden quedar connectats sense un guardià realment independent.
Andorra ha projectat al Consell d’Europa un discurs clar en defensa de la llibertat religiosa, la laïcitat i els drets humans. La delegació va destacar la neutralitat de l’Estat, la importància de l’educació per combatre prejudicis i la necessitat que cap creença s’imposi als drets fonamentals.
El cas de l’APDA apunta a una possible pèrdua real d’independència de l’autoritat andorrana de protecció de dades. El text sosté que, sota aparença de reforma institucional, s’hauria reforçat el control parlamentari, financer i organitzatiu sobre un òrgan que hauria de ser plenament autònom.
Núria Segués defensa que Concòrdia ha marcat l’agenda política des de l’oposició en qüestions com l’habitatge, els drets de les dones i el model de país, però denuncia que la majoria ha bloquejat totes les seves proposicions de llei.