El Govern d’Andorra ha anunciat una partida inicial de 6 milions d’euros en ajudes al lloguer, amb l’objectiu que les famílies beneficiàries no hagin de destinar més del 30% dels seus ingressos a l’habitatge. Sobre el paper, és una mesura destinada a protegir els llogaters davant una crisi immobiliària que fa anys que condiciona el país.
Andorra apareix sovint en els rànquings internacionals com un dels millors països del món per viure. Però què passa quan deixem de mirar el PIB, la fiscalitat o la renda per càpita i observem indicadors de patiment humà, pressió econòmica i accés real a l’assistència sanitària?
Què passa quan la liquidació més sensible de la història financera recent d’Andorra queda envoltada de canvis legislatius, manca d’informació, decisions judicials controvertides i preguntes encara sense resposta? Aquesta investigació de La Valira TV reconstrueix el recorregut de la BPA des de la intervenció del 2015 fins a la…
Aquest episodi investiga una crisi que va molt més enllà d’un conflicte laboral. La qüestió és si Andorra disposa avui dels efectius, dels vehicles i de la capacitat operativa necessaris per respondre simultàniament a diverses emergències greus.
Andorra’s housing crisis has reached a new political and legal flashpoint. The Government of Xavier Espot and Demòcrates per Andorra has announced a €6 million rental-aid programme built around a simple promise: households should not spend more than 30% of their income on rent. On paper, it sounds protective.
Andorra presents itself as one of Europe’s safest and wealthiest microstates. But behind that image lies a question this investigation refuses to soften: what happens when the people responsible for saving lives are themselves working inside a system stretched to breaking point?
Que se passe-t-il lorsqu’un État modifie les règles d’une procédure de faillite alors qu’un accord semble déjà avoir été négocié en coulisses avec l’entreprise appelée à en contrôler l’issue ?
Què passa quan, en un microestat, les mateixes persones i els mateixos cercles institucionals apareixen una vegada i una altra entre el Govern, la Fiscalia, els tribunals i l’òrgan que governa els jutges?
This investigation examines whether Andorra’s justice system has the structural safeguards required to guarantee genuine judicial independence in one of Europe’s smallest and most interconnected states.
What happens to the right of defence when a lawyer who criticizes a judge, prosecutor, police officer or state expert can be fined, prosecuted, disciplined—or permanently removed from the profession—by that same system?
This documentary podcast examines 18 legal cases connected to Andorran lawyer Emili Campos and asks a difficult question: when does persistent and combative legal defence become a threat to institutional stability, and when does the institutional response risk becoming a mechanism for containing an uncomfortable lawyer?