Texte original publié par No es época para tontos.
Castellbò, a l’Alt Urgell, conserva una de les històries medievals més fascinants del Pirineu català. En aquest episodi recorrem la seva vinculació amb el catarisme a partir de la Jornada Càtara celebrada a la vila, una trobada que combina divulgació històrica, patrimoni, tradicions, etnobotànica i música per mantenir viva la memòria dels anomenats “bons homes”.
La història ens porta fins als segles XII i XIII i a la figura d’Arnau de Castellbò, protagonista d’un dur enfrontament amb el bisbat d’Urgell per qüestions religioses, territorials i de poder. La seva aliança amb la casa de Foix, reforçada pel matrimoni de la seva filla Ermessenda amb Roger Bernat II de Foix, va situar Castellbò en una xarxa política i familiar fortament relacionada amb Occitània, on el catarisme havia arrelat amb força.
Amb l’inici de la croada albigesa i la persecució dels càtars, els territoris pirinencs es van convertir en zones de refugi i pas. Arnau va ser acusat de protegir heretges i, fins i tot després de morir, la Inquisició el va condemnar pòstumament: les seves restes van ser exhumades i cremades.
També recordem Ermessenda de Castellbò, els vincles amb Foix i el significat actual d’actes simbòlics com la plantada del llorer dels càtars al castell.
Una història de poder, persecució, resistència i memòria que encara avui continua viva entre les muntanyes del Pirineu.
