Text original publicat per No es época para tontos.

Un certificat digital robat pot obrir una porta. Però qui respon quan el sistema permet consultar dades de persones alienes a l'empresa titular? Aquesta pregunta vertebra l'especial d'ANDORRA JUSTICE WATCH en què RACHEAL i JOSEP reconstrueixen el ciberatac a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i examinen les responsabilitats institucionals pendents d'aclarir.

Segons el relat analitzat, els intrusos van utilitzar certificats digitals sostrets a declarants empresarials per accedir al portal de la CASS. No es descriu un assalt als servidors centrals, sinó l'ús indegut d'una funció per verificar el número d'identificació administrativa (NIA) d'un treballador. Amb consultes automatitzades de combinacions de sis xifres i una lletra, el portal retornava nom, cognoms, sexe, data i lloc de naixement de persones amb un registre vàlid. La CASS afirma que no s'han detectat accessos a historials mèdics ni a dades econòmiques. El programa separa les dades potencialment accessibles, les consultades i les que els atacants haurien pogut conservar. Les dades exposades poden facilitar nous enganys.

Autenticar un usuari no significa autoritzar-lo a consultar dades de tercers sense límits. RACHEAL qüestiona els controls davant les peticions massives i la necessitat de retornar tantes dades en un tràmit laboral. JOSEP reclama prudència abans de parlar de negligència o delicte: cal conèixer el disseny del sistema, les auditories, les alertes i les decisions adoptades. No es tracta de minimitzar l'atac, sinó de distingir les sospites de les proves.

Hi ha tres dates encara desconegudes públicament: quan es van sostreure els certificats, quan van començar les consultes fraudulentes i quan la CASS les va detectar. El comunicat és de l'11 de novembre del 2026 i la notícia es va estendre el dia 12, però una data de comunicació no equival a la de l'atac. Sense la cronologia interna no es pot valorar el compliment de les obligacions de notificació a l'Agència Andorrana de Protecció de Dades ni el termini de 72 hores que s'examina al pòdcast.

El programa identifica els responsables: Marc Galabert, president de la CASS; Josep Escoriza, director general; Alfred Alcon, responsable de Sistemes d'Informació, i Jordi Ubach, en l'àmbit de la ciberseguretat. També analitza Andorra Digital, el paper de Marc Rossell, Ester Molné i David Vicente i el pressupost d'uns 2,6 milions d'euros. No és una partida acreditada per protegir el portal afectat. La qüestió és com es justifica la inversió pública i qui supervisa els controls de seguretat.

RACHEAL i JOSEP repassen les quatre licitacions tecnològiques urgents d'octubre, les ofertes previstes a primers de novembre, el contracte amb Seidor And per a correu i calendari Microsoft 365 i l'encàrrec a Deloitte sobre control intern. Les dates plantegen preguntes, però no demostren que aquestes empreses fossin responsables de la funció NIA ni que els concursos responguessin al ciberatac. Cal reclamar els informes de necessitat, les auditories prèvies i la identificació de qui va dissenyar i autoritzar la funcionalitat. També s'aborda el Reglament 387/2026 d'actuacions administratives automatitzades i la necessitat de comprovar-ne l'aplicació al servei afectat.

El documental no esquiva les connexions més controvertides. Xavier Espot es va reunir amb Volodímir Zelenski el 5 de novembre i el cas es va divulgar set dies després. També es recorden l'incendi de La Querola, al setembre, i les referències a proveïdors com NVIDIA. Però cap coincidència temporal identifica els autors d'un atac, i el programa no aporta proves forenses que relacionin aquests episodis. Les hipòtesis s'han d'investigar, no presentar com a conclusions

El debat arriba a les eleccions del 2027 i al recurs d'Emili Campos sobre la custòdia del vot el 2023. Els certificats empresarials de la CASS no són automàticament credencials electorals. Cal garantir sistemes separats i controls independents. Es recorden també els advertiments anteriors sobre concentració de poder tecnològic, sense convertir-los en una predicció exacta del cas.

El programa acaba exigint mesures concretes: preservar els registres d'accés, reconstruir la cronologia forense, saber quantes consultes es van fer, identificar les persones afectades, revisar les alertes anteriors i aclarir qui va aprovar els controls. La Policia, la Fiscalia, l'APDA, la CASS i els òrgans polítics tenen obligacions diferents. Reclamar responsabilitats no és inventar culpables: és demanar documents, explicacions verificables i una investigació completa.

Quan les dades són necessàries per treballar i cotitzar, protegir-les no és un favor de l'Estat. És una obligació pública. La pregunta final de RACHEAL i JOSEP continua oberta: si no es pot explicar qui ha consultat les dades dels ciutadans, com es pot acreditar que es controlen les claus del poder digital?

RACHEAL I JOSEP · ANDORRA JUSTICE WATCH

#Andorra #CASS #AndorraDigital #Ciberseguretat #ProteccióDeDades #AndorraJusticeWatch

El reproductor es carrega en prémer «Veure vídeo».Obre a YouTube