Text original publicat per No es época para tontos.
Andorra presenta una paradoxa inquietant: una societat que defensa massivament la democràcia, però on una part creixent de la població ha arribat a acceptar la figura d'un dirigent que pugui governar sense sotmetre's al Parlament ni a les eleccions. L'Enquesta Mundial de Valors del 2018, elaborada pel Centre de Recerca Sociològica, mostrava que el 96% dels enquestats considerava positiu un sistema democràtic. Al mateix temps, el 22,6% valorava favorablement tenir un líder fort que pogués prescindir dels controls parlamentaris i electorals. El 2005 només ho feia el 7,6%: el suport gairebé es va triplicar.
Les xifres no descriuen la situació del 2026, però obliguen a preguntar-se per què creix aquesta contradicció. El debat assenyala la por, els interessos econòmics i les regles polítiques que afavoreixen la continuïtat.
UNA MAJORIA PARLAMENTÀRIA AMB EL 32,66% DEL VOT NACIONAL
A les eleccions generals del 2023, la candidatura nacional de Demòcrates per Andorra va obtenir el 32,66% dels vots de la circumscripció nacional. Però la coalició liderada per Xavier Espot va sumar 16 dels 28 escons: majoria absoluta.
El sistema electoral explica bona part d'aquesta diferència. Catorze consellers s'elegeixen proporcionalment i catorze per parròquies, dos per cadascuna. A la circumscripció parroquial, la candidatura més votada s'emporta tots dos representants, encara que guanyi per un marge reduït. Això afavoreix les xarxes locals consolidades i amplia la distància entre vots i escons.
EL PAÍS DELS RESIDENTS SENSE VEU ELECTORAL
L'altra gran contradicció democràtica és el dret de sufragi. Més de la meitat dels habitants d'Andorra no tenen la nacionalitat andorrana i, per tant, no poden participar en les eleccions generals. Treballen, paguen impostos i pateixen les decisions polítiques, però no poden elegir qui les adopta.
Aquesta exclusió és especialment significativa en el debat sobre l'habitatge. Molts residents suporten l'augment dels lloguers sense disposar del vot per premiar o castigar les polítiques que regulen el mercat. La distància entre població governada i població amb dret a vot qüestiona la representativitat real del sistema.
LA POR, ELS CLANS I ELS INTERESSOS
En una societat petita, les relacions familiars, professionals i polítiques sovint s'entrecreuen. Un ciutadà pot discrepar del Govern i, alhora, dependre laboralment d'una empresa, d'un client o d'una xarxa de contactes vinculada al seu entorn. Sense demostrar coaccions, aquestes dependències poden fer costós el desacord.
La continuïtat política també pot respondre a un càlcul material. Qui té propietats de lloguer o negocis que es beneficien de determinades regles pot defensar-ne la permanència, fins i tot quan aquestes mateixes regles dificulten l'accés a l'habitatge de les generacions joves. L'interès privat i el del conjunt del país poden xocar.
El debat examina també la psicologia del vot. La necessitat de seguretat, les respostes intuïtives i la por al canvi poden facilitar l'acceptació de lideratges forts. Hi ha estudis sobre autoritarisme i reflexió cognitiva, però no demostren que els votants d'un partit siguin menys intel·ligents. El dogmatisme no és exclusiu d'una ideologia. Els incentius econòmics i les estructures de poder també condicionen el vot.
QUÈ VOL DIR REALMENT «ESTABILITAT»?
L'estabilitat és una de les grans promeses de qualsevol govern consolidat. Però no significa el mateix per a tothom. Per a un propietari, pot voler dir preservar la rendibilitat dels seus immobles. Per a un treballador que dedica una part enorme del salari al lloguer, pot voler dir mantenir intacte un problema que amenaça la seva permanència al país.
La por a perdre seguretat econòmica o sobirania pot desplaçar l'anàlisi de les alternatives. Cal preguntar qui guanya, qui perd i qui decideix.
UNA DEMOCRÀCIA SOTA EXAMEN
Les enquestes polítiques recents mostren descontentament amb el funcionament democràtic: el 2025, un 48,1% dels andorrans amb dret de vot es declarava poc o gens satisfet, davant d'un 40,1% satisfet. El 2026, els percentatges eren del 45,2% i el 45,8%, respectivament. Aquestes dades no mesuren autoritarisme, però sí la distància entre la societat i les institucions.
Andorra celebra eleccions competitives i és classificada com a país lliure per Freedom House. Això no elimina les preguntes sobre representació i concentració d'influència. Després de més d'una dècada de predomini de Demòcrates per Andorra, el balanç no pot limitar-se als escons obtinguts: també ha d'examinar l'habitatge, la transparència, les dependències econòmiques i l'exclusió política de bona part dels residents.
La pregunta final no és si els ciutadans són intel·ligents o ignorants. És qui fixa les regles del joc, a qui beneficia conservar-les i quantes persones continuaran vivint, treballant i pagant impostos a Andorra sense poder decidir-ne el futur.
