Text original publicat per No es época para tontos.
Una financera enfonsada, centenars de creditors i una denúncia que esmentava el president de l’Audiència de Girona. Va ser una estafa individual o hi va haver protecció institucional? Andorra Justice Watch obre el debat.
L’any 2011, Info-Cobro, la financera vinculada al subhaster de Palafrugell Jordi Cuxart, va entrar en concurs de creditors. La premsa de l’època va situar el passiu en uns 85 milions d’euros i va descriure gairebé 400 creditors. L’empresa havia ofert rendibilitats de fins al 45% anual, justificades per suposades oportunitats en el negoci de les subhastes judicials.
El desastre financer està documentat. El gran interrogant és si les irregularitats van ser obra d’un empresari que buscava salvar-se o si algú va facilitar-li el camí.
Els diners i les relacions polítiques
La informació publicada sobre el concurs descrivia operacions amb OSSA, Diagonal Nature i empreses relacionades amb Petromiralles. També assenyalava préstecs hipotecaris propers als 900.000 euros vinculats a Oriol Puig i un pagament de 101.000 euros relacionat amb el seu germà Felip Puig. Tots dos van defensar que les operacions eren immobiliàries i declarades fiscalment.
Altres cròniques van qüestionar la recuperació de determinats crèdits quan Info-Cobro ja era insolvent. El debat del nostre podcast «El Debat» confronta dues lectures: possibles favors selectius i protecció d’interessos influents, o les maniobres desesperades d’un empresari en fallida. Una sospita no és una prova; calen contractes, assentaments bancaris i resolucions.
La denúncia que esmentava Lacaba
El 26 de gener de 2013, Nord-est Llibertari va recollir informacions d’El Triangle sobre una denúncia presentada, segons aquella publicació, davant la Guàrdia Civil de Girona l’11 de novembre de 2011. El text atribuïa a la denunciant afirmacions sobre presumptes relacions econòmiques i transferències entre Cuxart i Fernando Lacaba, aleshores president de l’Audiència Provincial de Girona, així com mencions a familiars i agents policials.
No disposem de l’expedient policial original ni del resultat de les eventuals diligències. Per tant, no es pot afirmar que Lacaba fos soci de Cuxart, que rebés diners o que encobrís cap delicte. Tanmateix, l’abast institucional d’una denúncia d’aquesta naturalesa obliga a formular preguntes: es van contrastar els justificants? Es va investigar? Hi va haver arxivament motivat? Es va examinar algun possible conflicte d’interessos?
Una pista cap a Andorra
Lacaba va figurar entre els aspirants a una plaça del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra el 2017, però no la va obtenir. La candidatura no acredita cap irregularitat. Sí que fa pertinent estudiar els procediments de selecció, les trajectòries professionals i els controls d’incompatibilitats en una justícia que incorpora juristes de diversos països.
El productor, el periodista andorrà Josep Guirao, assegura que va patir detencions que considera il·legals i procediments penals a Espanya. També afirma que Lacaba va assistir a un judici seu a Sevilla. Cal consultar les actes per verificar-ne les circumstàncies i la condició en què hi era present.
Els documents pendents
Aquest és l’expedient preliminar d’Andorra Justice Watch, no una sentència. La responsabilitat periodística consisteix a separar una insolvència acreditada de les acusacions encara no verificades. Ni la gravetat de les sospites autoritza a condemnar ningú, ni el temps transcorregut obliga a deixar de fer preguntes.
Andorra Justice Watch · Departament Anticorrupció
