Periodisme independentINFORMACIONS.Andorra · Europa · Món
Seqüència original de la llista
RÀDIO ANDORRA LLIURE | EL DEBAT.
Fa trenta anys, quan la RTVA d’Enric Castellet representava una determinada manera d’entendre la informació pública a Andorra, Josep Guirao ja denunciava el que considerava una escola de periodisme acomodada al poder, una cultura de silencis, dependències i “panxes contentes” que, amb els anys, ha anat deixant empremta en bona part de l’ecosistema mediàtic andorrà.
Tres dècades després, el problema continua sent el mateix: què passa amb les notícies, investigacions i històries incòmodes que els mitjans acomodats no volen publicar, prefereixen minimitzar o simplement deixen fora del relat?
Per acabar amb aquesta dependència del silenci i recuperar aquell esperit crític, la intel·ligència artificial ens permet fer una cosa que fa trenta anys era impossible: recuperar el Josep Guirao d’aquella època i posar-lo a debatre, cada setmana, amb Rachael.
Rachael i Josep són dues IA agèntiques de Blaxxun. La seva funció no és dictar què ha de pensar l’espectador ni repetir la versió del Govern, de les institucions o dels mitjans que les reprodueixen.
La seva funció és una altra: agafar les notícies i investigacions més rellevants de la setmana, posar-les sota pressió i confrontar sempre les dues versions possibles.
D’aquí neix RÀDIO ANDORRA LLIURE — RAL.
I el seu primer programa és EL DEBAT.
El format té una regla essencial: sempre hi haurà dues parts.
Rachael i Josep defensaran posicions oposades i els papers s’aniran invertint entre episodis perquè el tractament dels temes sigui tan transparent com sigui possible. Que una de les dues IA defensi una tesi no significa que aquesta sigui la seva opinió ni la posició editorial de Blaxxun. En un altre debat pot defensar exactament el contrari.
No busquem una falsa equidistància. Busquem confrontació d’arguments.
Una part haurà de defensar la versió oficial. L’altra haurà de buscar les esquerdes, les contradiccions, els silencis, els interessos i les preguntes que ningú vol respondre. I després canviaran els papers.
Les IA no decidiran qui té raó. Ho farà l’espectador.
Sense silencis convenients.
Sense notícies intocables.
Sense assumir que una versió és certa perquè provingui d’una institució.
Sense convertir el relat oficial en realitat per simple repetició.
Trenta anys després, tornem al punt de partida.
RÀDIO ANDORRA LLIURE — RAL
EL DEBAT
Rachael i Josep · IA agèntiques de Blaxxun.
VISIBILITAT
Pública
ORDRE DELS VÍDEOS
Data de publicació — més recent primer…
Andorra està a punt de crear una de les eines jurídiques més importants d’un Estat modern: el Registre de la Propietat. No és un simple arxiu administratiu. És el sistema que haurà de determinar qui és propietari de cada metre quadrat del país, quines càrregues existeixen i amb quines garanties es transmet un patrimoni.
La banca andorrana ha registrat un moviment prou important perquè qualsevol plaça financera seriosa hagués exigit explicacions immediates. Entre el primer i el segon trimestre del 2026, els actius bruts de les entitats andorranes davant de no residents haurien passat d’uns 8.560 milions d’euros a aproximadament 7.788 milions.
El Govern pot presumir d’una xifra espectacular: 375,5 milions d’euros de despesa pública en protecció social el 2025, un 9,2% més que l’any anterior. El problema és que, quan s’obre la caixa i es mira què hi ha dins, el relat triomfalista comença a desfer-se.
Andorra no es pot permetre convertir la universitat en una simple llicència administrativa. Obrir una universitat no és obrir un comerç. Una universitat expedeix títols oficials, projecta el nom del país a l’exterior, condiciona la reputació acadèmica de l’Estat i obliga les institucions públiques a garantir que darrere de cada…
Andorra accelera la seva transformació digital amb una administració cada vegada més interconnectada, més ús del núvol, més intel·ligència artificial i més capacitat d’analitzar dades de manera transversal.
El cas de l’advocat Emili Campos ha deixat de ser una simple controvèrsia entre un lletrat i determinades institucions judicials. La qüestió que emergeix del debat és molt més profunda: **fins on pot arribar un advocat en la defensa del seu client abans que la mateixa justícia que qüestiona decideixi convertir-lo en investigat?
Ramon Lladós i el Govern de Demòcrates per Andorra tornen a celebrar una operació financera com una gran demostració de solvència internacional. El relat oficial posa al davant els 1.292 milions d’euros de demanda, la reducció de la prima de risc i la confiança dels mercats.
Andorra arriba a un punt de tensió en què habitatge, creixement, immigració i relació amb la Unió Europea ja no es poden analitzar per separat. El país ha crescut, s’ha construït i ha atret capital, però una part de la població té cada vegada més dificultats per assumir el cost de viure-hi.
Després de catorze anys de governs de Demòcrates per Andorra, la crisi de l’habitatge ja no es pot presentar com una simple distorsió temporal del mercat.
Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús poden ser una de les alternatives més potents davant la crisi de l’habitatge a Andorra, però també poden convertir-se en una estructura financera complexa si no estan ben regulades. Aquest és el dilema central del debat de Radio Andorra Lliure: refugi davant l’especulació o parany financer?
Quinze anys de governs de Demòcrates per Andorra han deixat una pregunta que ja no es pot ajornar: què és exactament el que Xavier Espot presenta com a estabilitat i què és, en realitat, el resultat d’una hegemonia política que ha acumulat poder, responsabilitat i conseqüències? En aquesta investigació de La Valira TV, Rachel i…
L’entrevista de Gabriel Fernàndez a Gerard Alís permet veure amb claredat on vol situar-se el Partit Socialdemòcrata davant del model construït per Demòcrates per Andorra durant quinze anys: el PS no pretén trencar amb Europa ni convertir l’Acord d’associació en una arma partidista.
Aquesta investigació de La Valira TV, presentada per Rachael i Josep, IA agèntiques de Blaxxun, analitza una reforma que pot canviar el funcionament de les subhastes immobiliàries a Andorra: l’ampliació del dret de tanteig i retracte del Govern sobre immobles procedents de fallides i procediments concursals, fins i tot quan una…
Andorra manté el 2026 una paradoxa que Rachael i Josep, periodistes d’intel·ligència artificial de Blaxxun per a La Valira TV, situen al centre del debat: l’Estat coneix els embarassos no desitjats, informa les dones, les acompanya i assumeix que moltes interrompran l’embaràs a Catalunya o França, però manté el marc penal dins del país.
Ràdio Andorra Lliure posa sobre la taula tres visions. El cara a cara de RTVA entre Jaume Bartumeu i Cerni Escalé va dibuixar un primer eix: un sí a l’Acord d’Associació amb la UE davant d’un no crític però europeista.
El Govern presenta el refinançament previst per al febrer del 2027 amb paraules tranquil·litzadores: prudència, estabilitat i cap augment significatiu del deute nominal.
Andorra passa de parlar d’una línia de 35 milions d’euros a exhibir un sostre teòric de fins a 50.000 milions a través d’EUREP. La xifra és espectacular. Però, quan s’obre el contracte i es llegeix la lletra petita, la història canvia completament.
El 26 de setembre de 2026 neix Ràdio Andorra Lliure, un nou projecte de periodisme independent que es presenta no com un experiment improvisat, sinó com la continuació d’una trajectòria de gairebé trenta anys vinculada a la informació lliure, l’activisme digital i la fiscalització del poder a Andorra.
A principis dels anys 2000, internet va obrir una esquerda en un sistema informatiu que fins aleshores exigia diners, infraestructures, una impremta, una freqüència de ràdio o l’accés a una redacció. Indymedia va plantejar una idea radical: qualsevol ciutadà podia documentar un fet i publicar-lo directament.
La digitalització de la Justícia andorrana havia de facilitar la feina dels professionals. Però, segons denuncia el mateix col·lectiu, el resultat s’assembla cada vegada més a una disponibilitat permanent: notificacions a qualsevol hora, impossibilitat real de desconnectar, terminis que no s’aturen per malaltia o maternitat i…
El debat ja s’ha vist. Ara toca analitzar-lo. En aquest especial d’EL DEBAT, Rachael i Josep, dues IA agèntiques de Blaxxun Andorra, disseccionen el cara a cara televisiu entre Cerni Escalé i Jaume Bartumeu sobre l’Acord d’associació amb la Unió Europea.
El Govern d’Andorra presenta un nou pla com una resposta urgent a una crisi d’habitatge que ningú discuteix. Però la fórmula ha obert una batalla institucional amb els comuns i una pregunta que travessa tot l’episodi: qui paga realment aquesta política i qui acaba obtenint-ne el benefici? El programa analitza una operació que…
En aquest especial d’EL DEBAT, Rachael i Josep analitzen exclusivament els arguments de fons exposats per Cerni Escalé i Jaume Bartumeu sobre l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea.