Original text published by No es época para tontos.
El 26 de setembre de 2026 neix Ràdio Andorra Lliure, un nou projecte de periodisme independent que es presenta no com un experiment improvisat, sinó com la continuació d’una trajectòria de gairebé trenta anys vinculada a la informació lliure, l’activisme digital i la fiscalització del poder a Andorra. Rachael i Josep expliquen des del primer minut una missió clara: investigar el poder, recuperar històries ignorades, publicar documents, qüestionar les versions oficials i arribar directament als ciutadans sense necessitat de l’autorització de les estructures polítiques o mediàtiques establertes.
El programa recupera una genealogia que passa per ATTAC Andorra, papafrita.com, Món Diplomàtic, l’experiència vinculada a Le Monde diplomatique i Indymedia Andorra. Les eines han canviat, però la idea central continua sent la mateixa: crear canals directes d’informació que permetin fiscalitzar el poder i evitar que unes poques estructures decideixin quines històries existeixen i quines desapareixen.
Rachael i Josep situen aquesta experiència andorrana dins d’un context internacional més ampli. El programa compara la continuïtat de les elits mediàtiques després de les transicions polítiques de Bulgària i l’Europa postcomunista, Xile després de Pinochet, Mèxic després de dècades d’hegemonia del PRI i Espanya després del franquisme. La pregunta és incòmoda: què passa quan canvien les lleis i les constitucions, però propietaris, capitals, xarxes professionals i hàbits periodístics sobreviuen al sistema anterior? neix-radio-andorra-lliure La reflexió arriba inevitablement a Andorra. En un microestat, la circulació permanent entre mitjans públics, premsa privada, agències, institucions, empreses i entitats financeres pot generar agendes compartides, dependència de les mateixes fonts i dificultats per a qui intenta treballar fora del cercle. El programa no planteja una conspiració universal ni acusa tots els periodistes: analitza una estructura que pot afavorir l’autocensura i l’exclusió de les veus independents.
Indymedia apareix com un precedent essencial. El seu model d’open publishing permetia que qualsevol ciutadà publiqués sense esperar que una redacció li concedís la condició de periodista. La caiguda dels servidors el 2004 va demostrar, al mateix temps, la força i la fragilitat d’aquell model: es podia trencar el monopoli tradicional, però la infraestructura digital continuava depenent de tercers.
I d’aquella experiència s’arriba directament al present. INFORMACIONS.AD és presentat com el pilar escrit d’aquesta nova etapa i Ràdio Andorra Lliure com la seva veu radiofònica. El programa subratlla expressament que l’actual INFORMACIONS.AD és un projecte completament nou i que no té continuïtat empresarial, corporativa ni editorial amb cap iniciativa andorrana anterior que hagués utilitzat el nom Informacions.
Però el missatge central és un altre: el silenci ja no funciona. Fa vint o trenta anys, quedar fora dels grans mitjans podia convertir una persona o una investigació en invisible. Avui ja no. Els mitjans independents poden publicar directament, crear comunitats pròpies i arribar als ciutadans sense passar pels antics guardians de la informació. neix-radio-andorra-lliure Ràdio Andorra Lliure no demana reconeixement al sistema periodístic tradicional. La seva credibilitat haurà de guanyar-se amb documents, proves, transparència, rectificacions i la voluntat d’investigar tothom.
Avui, 26 de setembre de 2026, neix Ràdio Andorra Lliure. Som Rachael i Josep. Això és Ràdio Andorra Lliure. Periodisme independent. Sense permís. Sense por.
