Original text published by Josep Guirao i Racheal B. · AJW — Andorra Justice Watch.
Qui controla els jutges que arriben a Andorra procedents d'altres països? La pregunta té una dimensió especialment concreta quan es reconstrueixen les trajectòries dels magistrats que van treballar a Girona i després van exercir, o van aspirar a exercir, al Principat. No és cap secret que la justícia andorrana compta amb professionals espanyols i francesos: hi ha normes i acords de cooperació que ho permeten. El que exigeix investigació és un altre assumpte: quines actuacions consten en els seus historials, com se'n comproven les compatibilitats i quins controls s'apliquen quan la seva activitat anterior havia passat per concursos milionaris, denúncies o litigis econòmics d'alt impacte.
Un d'aquests fils condueix al cas Info-Cobro, la societat vinculada a l'empresari de subhastes Jordi Cuxart Teres, que va entrar en concurs de creditors el 2011. El col·lapse va implicar quantitats extraordinàries, inversors perjudicats i un seguit de procediments civils, concursals i penals que no es poden confondre. És precisament aquesta distinció la que permet evitar el relat fàcil: una investigació periodística ha d'identificar cada expedient, el jutge competent, la resolució adoptada i el destí dels recursos. No n'hi ha prou amb afirmar que tot es va arxivar, però tampoc amb presentar una sola condemna com si esgotés totes les preguntes sobre el negoci.
Hugo Novales Bilbao, que el 9 de setembre del 2026 va jurar com a magistrat substitut del Tribunal de Corts d'Andorra, havia estat titular del Jutjat Mercantil número 1 de Girona. En el concurs 394/2011 d'Info-Cobro va intervenir en la liquidació i va dictar el 16 de juliol del 2015 una sentència que declarava culpable el concurs i imposava a l'administrador una inhabilitació de quinze anys. Aquesta decisió desmenteix que Novales hagués tancat sense conseqüències el procediment concursal. Una altra qüestió, encara pendent de verificació específica, és si va acordar l'arxivament d'altres denúncies o diligències relacionades amb presumpta corrupció. Per atribuir-li aquest arxivament cal la resolució exacta i el seu número de causa.
La responsabilitat penal derivada d'operacions d'Info-Cobro va ser objecte de resolucions pròpies. La Sala Penal del Tribunal Suprem espanyol, mitjançant la sentència 899/2022, del 16 de novembre, va confirmar una condemna per estafa agreujada continuada en concurs amb falsejament comptable en una causa contra l'administrador de la societat. Per tant, el cas no va acabar globalment sense conseqüències judicials. Però la condemna d'un acusat en un procés determinat no respon automàticament què va passar amb totes les denúncies d'altres perjudicats, ni amb les presumptes connexions que durant anys es van atribuir al mercat de les subhastes. Aquest mapa processal continua mereixent una reconstrucció pública completa.
Un segon nom reforça la connexió entre aquell concurs de Girona i la judicatura andorrana: Carles Cruz Moratones. Va formar part de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Girona que va resoldre recursos vinculats a Info-Cobro, entre ells les sentències 191/2014 i 192/2014 del 13 de juny i la 164/2014 del 29 de maig. Les resolucions examinen incidents concursals i controvèrsies sobre crèdits i operacions patrimonials. Cruz va exercir posteriorment a la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra. El fet constatable és que dos professionals que havien intervingut en instàncies diferents d'un mateix gran concurs van acabar desenvolupant funcions judicials al Principat. Això no prova cap connivència, però sí una connexió professional que mereix constar en qualsevol radiografia rigorosa.
Fernando Lacaba Sánchez, expresident de l'Audiència Provincial de Girona, afegeix un altre episodi que sovint es presenta de manera incompleta. El 2017 va aspirar a ocupar una plaça al Tribunal Superior andorrà al costat d'altres candidats, entre ells Elsa Puig Muñoz. La plaça va acabar adjudicada a Puig; no hi ha base per presentar Lacaba com a magistrat andorrà. El seu nom havia aparegut, anys abans, en informacions periodístiques sobre una denúncia referida a presumptes relacions amb l'entorn d'Info-Cobro. Aquelles informacions no equivalen a prova dels fets denunciats. El que cal obtenir ara és el document original, la qualificació jurídica, la resolució final —si n'hi ha— i els criteris administratius aplicats en el procés de selecció del 2017.
El recorregut s'estén a altres professionals vinculats amb Girona. Fátima Ramírez Souto va exercir a l'Audiència de Girona abans d'incorporar-se a la Sala Penal andorrana; Carles Cruz va compatibilitzar funcions amb autoritzacions del Consell General del Poder Judicial espanyol; Víctor Correas Sitjes va passar per òrgans judicials gironins abans d'arribar com a substitut a Andorra el 2026. Ramírez i Correas figuraven en la composició anunciada per examinar recursos del cas BPA. Joan Manel Abril Campoy, també procedent de l'Audiència de Girona, va formar part del Tribunal Constitucional andorrà. Són trajectòries distintes i regulars en principi: l'exigència democràtica és poder consultar els nomenaments, autoritzacions, abstencions i criteris d'assignació amb garanties reals de transparència.
La data del nomenament de Novales convida a examinar una altra carpeta: la política d'habitatge i les subhastes. El 9 de setembre del 2026 va prendre possessió al Tribunal de Corts i el 30 de setembre es va publicar oficialment al Consell General el projecte de llei d'acompanyament del pressupost del 2027, que inclou reformes en matèria d'habitatge. El Govern de Demòcrates per Andorra va defensar l'ampliació de les eines de tanteig i retracte sobre determinats immobles procedents de fallides i procediments d'insolvència. L'objectiu declarat és facilitar habitatge. La seqüència cronològica és verificable, però no existeix cap prova que Novales hagués participat en la preparació de la reforma, i els instruments de compra preferent ja tenien antecedents normatius anteriors al seu nomenament.
La reforma planteja preguntes que no haurien de quedar amagades darrere la seva finalitat social: com s'assegura una valoració independent, què passa amb la competència a les subhastes, qui audita les adjudicacions directes després d'una subhasta deserta i com es protegeix el dret dels creditors? El Govern sosté que els mecanismes s'han d'exercir amb garanties. Precisament per això és imprescindible publicar criteris, preus, expedients i resultats sense exposar dades personals innecessàries. Confondre la reforma legislativa amb una actuació d'un magistrat concret seria injustificat; deixar-la fora del control periodístic també ho seria.
Andorra ja coneix un precedent judicial que explica la sensibilitat del debat immobiliari. La sentència constitucional del 13 de juny del 2022, recurs 2022-24-RE, exposa que el Consell Superior de la Justícia havia obert un expedient sobre la participació del batlle Xavier Colom Pich en una subhasta relacionada amb un procediment on hauria intervingut. El Tribunal Constitucional va anul·lar resolucions que impedien una resposta jurisdiccional suficient i va exigir un nou pronunciament motivat sobre la possible obertura de diligències. Això no va significar una declaració de culpabilitat del batlle; sí que va documentar deficiències procedimentals de rellevància constitucional. Entre els signants de la resolució figurava Joan Manel Abril Campoy.
Un altre debat públic afecta l'exmagistrat constitucional Josep Delfí Guàrdia Canela i la seva anterior vinculació a CriteriaCaixa, grup amb interessos immobiliaris al Principat. La denúncia per incompatibilitat es va fer pública el juliol del 2025, però el seu desenllaç també s'ha d'explicar: l'octubre del 2025 el Tribunal Constitucional va desestimar la denúncia després d'examinar les al·legacions i concloure que no hi havia indicis d'incompatibilitat; també va deixar constància que el denunciant no havia comparegut a ratificar-la. Segons la resolució coneguda públicament, Guàrdia havia deixat el càrrec a Criteria abans de la designació constitucional i no havia participat en causes que hi estiguessin relacionades. Ometre aquesta resolució seria tergiversar un episodi ja resolt institucionalment.
La mirada francesa completa el mapa. Vincent Anière, nomenat president de la Sala Civil del Tribunal Superior andorrà el febrer del 2019, apareix als registres de la carrera judicial francesa en destinacions com Évreux, Foix i Perpinyà, amb responsabilitats d'instrucció i vicepresidència. Els expedients francesos i andorrans s'han de contrastar per establir els períodes exactes d'exercici, perquè compartir una trajectòria internacional no demostra incompatibilitat. França i Andorra disposen de mecanismes de cooperació administrativa; Espanya i Andorra també en tenen un d'específic, prorrogat fins a l'abril del 2027. El problema periodístic no és la nacionalitat dels jutges, sinó la possibilitat de comprovar de forma pública i ordenada com s'autoritzen i supervisen les seves funcions.
Aquest sistema té arrels profundes: Carles Obiols i Taberner, antic president de l'Audiència de Girona, va exercir responsabilitats judicials a l'Andorra anterior a la Constitució; Antoni Sabater i Tomàs, amb trajectòria judicial a Girona, va ser jutge delegat d'apel·lacions i posteriorment fiscal general andorrà. La connexió transfronterera no és, per tant, un descobriment circumstancial del 2026. És un model històric que demana un inventari exhaustiu de nomenaments, mandats, declaracions d'incompatibilitat i règims de responsabilitat.
La conclusió d'Andorra Justice Watch és una exigència de documents, no una condemna per associació. Cal recuperar la totalitat dels expedients d'Info-Cobro i les diligències que eventualment van acabar arxivades; examinar els criteris de selecció dels magistrats estrangers; identificar les resolucions disciplinàries públiques i seguir, amb dades comprovables, les operacions immobiliàries que es puguin tramitar amb nous drets d'adquisició preferent. Cap dels noms esmentats no pot ser acusat de corrupció pel simple fet d'haver compartit destinacions o d'haver participat en judicis mediàtics. Però cap institució no hauria d'utilitzar aquesta precaució com una excusa per no donar explicacions. La independència judicial es defensa amb garanties, no amb silencis.
DOCUMENTACIÓ PRINCIPAL: Sentència AP Girona 192/2014: https://www.iberley.es/jurisprudencia/sentencia-civil-n-192-2014-ap-girona-sec-1-rec-551-2013-13-06-2014-14647401 ; Tribunal Constitucional, sentència 2022-24-RE: https://bopa.mca.ad/doctrina?c=TS20220613_17_57_50&f=tc ; projecte legislatiu 2027: https://seu.consellgeneral.ad/normativaMilloradaAnunciPublic/categories?tipusId=11 ; acord de nomenament d'Anière: https://ad.vlex.com/vid/acord-data-13-febrer-787542693 ; resolució de Guàrdia Canela: https://cadenaser.com/andorra/2025/10/29/el-tribunal-constitucional-desestima-la-denuncia-contra-josep-guardia-canela-per-incompatibilitats-radio-ser-principat-d-andorra/ .


