Texto original publicado por No es época para tontos.
La Querola d’Ordino va ser concebuda com una de les promocions de luxe més ambicioses d’Andorra: gairebé vint anys de desenvolupament, uns catorze anys d’obres, set edificis, aproximadament 34.000 metres quadrats i 51 habitatges de luxe. El pressupost inicial era d’uns 50 milions d’euros, però el juny de 2026 els promotors van declarar que la inversió acumulada havia arribat als 130 milions, i van arribar a estimar que reconstruir avui un projecte equivalent podria superar els 200 milions d’euros. Els habitatges es comercialitzaven aproximadament entre 2,4 i 6,3 milions d’euros cadascun i prop de la meitat es donaven per venuts.
Després va arribar el foc. Cap a la 1.45 h del 22 de setembre de 2026, els serveis d’emergència van rebre l’avís d’un incendi al complex. Més de trenta bombers van ser mobilitzats i es va activar l’assistència dels Bombers de la Generalitat. El resultat provisional va ser devastador: sis dels set edificis afectats i uns 22.000 m² impactats, aproximadament 10.000 m² d’habitatges i 12.000 m² d’aparcaments i infraestructures subterrànies. No hi va haver ferits perquè el conjunt encara no disposava de primera ocupació i estava buit.
Aquesta primera part de la investigació de LA VALIRA planteja una pregunta elemental: com pot un projecte construït durant gairebé dues dècades, amb una inversió i una complexitat tècnica extraordinàries, quedar afectat d’aquesta manera en una sola nit?
La investigació retrocedeix fins a la unitat d’actuació UA-18.B, on Casa Projectes SL apareix com a propietària declarada i promotora urbanística. Reconstruïm l’acord del 2011 que va desbloquejar el projecte i la discrepància documentada sobre la cessió obligatòria al Comú d’Ordino: 968.637,91 euros segons la promotora i 1.216.797,70 euros segons el Comú, una diferència de 248.159,79 euros. També analitzem el tractament de “projecte singular” i què significava realment aquella excepcionalitat urbanística.
Un altre punt central és l’absència de la primera ocupació. Què faltava? Què havia inspeccionat o certificat exactament Seguretat Industrial i Vehicle? Estaven completament operatius tots els sistemes de detecció, sectorització, ventilació, bombes, hidrants i protecció contra incendis?
L’incendi del setembre tampoc no era el primer. La transcripció recull dos incendis anteriors durant les obres, el maig i el juny de 2024. Per tant, el desastre del 2026 era el tercer incendi en menys de tres anys. Què es va investigar després dels primers? Quines mesures es van adoptar? I per què uns edificis concebuts com a blocs independents van poder resultar afectats tan extensament?
Després seguim els diners. Casa Projectes apareix com a propietària del terreny, Projectes Singulars com a estructura promotora econòmica, Jordi Cerqueda com una de les figures centrals i Xavier Santamaria com un vincle clau entre el family office dels Cerqueda, Projectes Singulars i Andbank. La transcripció assenyala que Santamaria també formava part del consell d’administració d’Andbank. L’any 2024, la família Cerqueda tenia el 34,55% del banc i la família Ribas Duró el 36,96%. Món Immobiliari, implicada en la comercialització, era propietat al 100% d’Andbank.
La gran pregunta financera és inevitable: d’on van sortir els 80 milions addicionals entre els 50 milions inicials i els 130 milions d’inversió declarada? I després del foc, qui assumeix el risc: la promotora, el banc, les asseguradores o els compradors?
La investigació també examina l’estratègia internacional de la banca andorrana per captar grans patrimonis de Rússia, Ucraïna, el Caucas i l’Àsia Central, amb noms com Rza Aliyev i Alexander Felsing, i la importància dels clients russòfons per a Andbank Monaco.
Tot això s’emmarca en el gir polític del 2022, quan el Govern de Xavier Espot, amb Èric Jover com a ministre de Finances, va alinear Andorra amb les sancions contra Rússia i Bielorússia. La mesura es va aprovar amb vint vots favorables, mentre Carine Montaner es va abstenir defensant la neutralitat. Les informacions citades situaven aproximadament 70 milions d’euros de ciutadans i empreses russes en el conjunt del sistema bancari andorrà, no exclusivament a Andbank.
La pregunta continua oberta: hi havia capital rus o ucraïnès entre els compradors reals de La Querola? Amb la documentació examinada no es pot afirmar. Cal identificar compradors, societats, beneficiaris efectius, hipoteques, contractes de finançament i pòlisses d’assegurança.
Aquesta és només la primera part. Encara falten els contractes de finançament, les asseguradores, els compradors, els beneficiaris reals, els informes tècnics, la documentació dels tres incendis i les possibles responsabilitats administratives, tècniques o financeres.
Esperem sincerament que La Querola hagi estat un tràgic accident. Precisament per això, cada qüestió financera, tècnica, administrativa i política s’ha d’investigar fins al final.
Seguirem informant, perquè som veritablement independents.
