Texto original publicado por INFORMACIONS.AD.

Què passa quan una persona que ha treballat tota la vida a Andorra, que ha complert les seves obligacions i ha pagat puntualment el lloguer, arriba a la jubilació i descobreix que ja no pot continuar vivint al país perquè els preus de l'habitatge superen de llarg la seva pensió? Aquesta pregunta, que fa uns anys hauria semblat una exageració, s'ha convertit en una de les qüestions més inquietants de la realitat social andorrana.

El 19 de novembre, el conseller general socialdemòcrata **Pere Baró** va traslladar al Consell General tres situacions que il·lustren les conseqüències humanes de la crisi residencial. Va parlar d'un home de 64 anys, resident al Principat des de fa més de 35, que havia rebut una comunicació per abandonar el seu habitatge el 6 de gener; d'una mare amb dos infants obligada a compatibilitzar dues feines, i d'una parella jove que no podia assumir l'increment de renda que se li exigia. Són casos exposats parlamentàriament pel PS, les circumstàncies contractuals particulars dels quals requereixen una comprovació individual, però que descriuen una preocupació compartida per una part creixent de la població: la possibilitat de perdre l'habitatge sense disposar d'una alternativa econòmicament assumible.

L'endemà, el 20 de novembre, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata va passar de la denúncia a una iniciativa institucional concreta. **Susanna Vela Palomares, Pere Baró Rocamonde i Laia Moliné Cintas** van registrar una moció per instar el Govern a presentar urgentment una modificació de la Llei 11/2026, del 4 de juny, que suspengui la seva aplicació i estableixi una nova pròrroga dels contractes d'arrendament d'habitatge habitual i permanent. La proposta, registrada amb el número 1123/2026, constitueix una nova actuació parlamentària del PS en la seva oposició al model de descongelació impulsat pel Govern.

La iniciativa socialista no es limita a demanar un ajornament del calendari previst. També pretén incorporar al sistema extraordinari de protecció els contractes signats entre el 2022 i el 2025, limitar les actualitzacions de renda durant les pròrrogues a l'índex de preus al consum i impedir increments addicionals en formalitzar nous contractes, en els termes que estableixi la modificació legislativa. Aquest aspecte és especialment important perquè el règim de desintervenció de la Llei 11/2026 se centra principalment en els arrendaments formalitzats el 2021 o abans. El PS proposa, per tant, ampliar considerablement l'abast de la protecció legal.

La moció dona continuïtat a una línia parlamentària sostinguda. Els socialdemòcrates ja s'havien oposat al projecte legislatiu mitjançant una esmena a la totalitat i havien defensat pròrrogues més àmplies, advertint que la retirada progressiva de les proteccions extraordinàries podia tenir conseqüències socials importants si no anava acompanyada d'una oferta real d'habitatges assequibles. Ara, amb la norma aprovada i la seva entrada en vigor general prevista per a l'1 de gener del 2027, el partit reclama una intervenció legislativa urgent abans que el nou calendari desplegui els seus principals efectes.

La iniciativa arriba, a més, després de l'informe del Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, datat el 18 de novembre del 2026. El document posa l'accent en la situació de persones grans, jubilades i amb ingressos limitats que han rebut comunicacions de finalització del seu arrendament després de dècades de residència al mateix domicili. El Raonador no afirma que aquestes comunicacions siguin necessàriament il·legals, però alerta de les conseqüències que poden tenir quan els afectats no disposen dels recursos suficients per accedir a una altra residència. També reclama mecanismes de detecció anticipada, valoració individual, informació, acompanyament i accés efectiu als recursos públics disponibles.

Aquesta distinció és jurídicament essencial. Una comunicació contractual pot ajustar-se a les disposicions legals i, malgrat això, generar una situació de vulnerabilitat que exigeixi una resposta administrativa. La legalitat de l'actuació d'un propietari no resol automàticament la qüestió de les obligacions socials de l'Estat. És precisament en aquest espai on la moció del PS adquireix un abast que supera la simple confrontació parlamentària: obliga a preguntar-se si la retirada de les proteccions extraordinàries s'ha previst amb garanties suficients per als residents que no podran assumir les condicions del mercat.

El Govern de Xavier Espot ha defensat la necessitat de posar fi progressivament a un règim excepcional de pròrrogues que s'arrossega des del 2019. L'Executiu sosté que la desintervenció ha de permetre recuperar la normalitat contractual, preservar els drets dels propietaris i estimular una oferta residencial que considera insuficient. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, **Conxita Marsol**, ha presentat reiteradament les actuacions públiques en matèria d'habitatge com una part essencial d'aquesta transició.

La Llei 11/2026 estableix una descongelació gradual entre el 2027 i el 2030. No significa que tots els arrendaments quedin liberalitzats simultàniament, sinó que disposa un calendari diferenciat segons l'antiguitat dels contractes i determinades condicions econòmiques. Incorpora pròrrogues, terminis de preavís, limitacions a determinades actualitzacions i altres garanties. Tanmateix, el caràcter gradual del sistema no elimina el problema de fons: alguns residents poden perdre progressivament la protecció legal en un mercat on trobar un habitatge alternatiu continua sent una dificultat considerable.

**La diferència entre anunciar habitatges públics i disposar-ne efectivament és una de les qüestions centrals que el Govern hauria d'aclarir.** El febrer del 2026, l'Executiu comunicava que el parc públic d'habitatge assequible disposava de 150 pisos, anunciava 104 incorporacions addicionals durant aquell any i preveia nous projectes. Al juny, va presentar un altre concurs d'adquisició d'edificis amb l'objectiu d'aproximar-se als 650 habitatges públics o de lloguer regulat. Però aquestes quantitats corresponen a moments i categories diferents. Les previsions d'incorporació futura no acrediten, per si mateixes, quantes residències estan acabades, disponibles i preparades per acollir una família que ha rebut una comunicació de finalització del contracte.

Aquest és un dels punts que mereixeria una investigació documental exhaustiva. Quants habitatges es troben realment adjudicats? Quants continuen en construcció o rehabilitació? Quantes sol·licituds estan pendents? Quantes persones que afronten la pèrdua del domicili compleixen els requisits per accedir als programes públics? I, sobretot, quina resposta concreta ofereix l'Administració quan la necessitat d'habitatge és immediata? Sense aquestes dades, resulta difícil comprovar fins a quin punt els recursos anunciats poden absorbir les conseqüències de la descongelació.

La Constitució andorrana aporta elements importants per analitzar aquesta situació. L'article 33 estableix que els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d'un habitatge digne. Aquest mandat no equival a reconèixer un dret individual incondicionat a obtenir un habitatge determinat, però tampoc pot considerar-se una declaració políticament irrellevant. Forma part dels principis econòmics, socials i culturals que han d'orientar l'actuació dels poders públics. Al mateix temps, l'article 27 protegeix la propietat privada i en reconeix expressament la funció social, mentre que l'article 3.2 garanteix, entre altres principis, la seguretat jurídica, la responsabilitat dels poders públics i la interdicció de l'arbitrarietat.

D'aquest conjunt de preceptes no se'n deriva automàticament la inconstitucionalitat de la Llei 11/2026. Una eventual impugnació hauria d'identificar les disposicions concretes qüestionades i justificar-ne la incompatibilitat amb la Constitució. Però sí que existeix una base jurídica per examinar la proporcionalitat del sistema, la coherència de les mesures de transició i la suficiència de les garanties previstes per als col·lectius vulnerables. La discussió no consisteix a negar els drets dels propietaris, sinó a determinar si l'equilibri establert pel legislador respecta adequadament els diferents interessos constitucionalment protegits.

Un altre episodi recent ha posat de manifest la importància de la seguretat jurídica. Durant el debat parlamentari del 19 de novembre, Conxita Marsol va anunciar que el Govern promouria per extrema urgència una modificació puntual per deixar expressament establert el caràcter automàtic de les pròrrogues legals dels contractes, sense necessitat que els arrendataris fessin una gestió específica. La ministra va defensar que aquesta ja era la interpretació correcta de la normativa vigent, però va considerar necessari aclarir-la davant el risc de lectures divergents.

La rectificació anunciada no demostra, per si sola, una negligència jurídica de l'Executiu. Tanmateix, justifica examinar els informes que van precedir l'aprovació de la norma, els dictàmens sobre la seva interpretació i les raons per les quals ara es considera convenient introduir una precisió legislativa. Per a una persona que es juga la continuïtat al domicili, la diferència entre una pròrroga automàtica i una que requereix una manifestació expressa de voluntat pot tenir conseqüències decisives. La moció del PS va més enllà d'aquest aclariment: mentre el Govern proposa corregir una qüestió concreta d'interpretació, els socialdemòcrates reclamen revisar el mateix calendari de descongelació i ampliar les garanties contractuals.

La crisi també ha revelat diferències entre les altres forces parlamentàries. **Concòrdia**, amb Cerni Escalé al capdavant del grup, es va oposar a l'aprovació de la llei i havia defensat una extensió de les proteccions fins al 2030, juntament amb mesures contra l'especulació immobiliària. Escalé ha plantejat aprofitar la modificació urgent anunciada pel Govern per incorporar més garanties als arrendataris. La formació també ha promogut iniciatives perquè els habitatges construïts amb determinats incentius públics mantinguin preus assequibles durant períodes prolongats.

**Andorra Endavant**, presidida per Carine Montaner, defensa un plantejament diferent sobre la regulació del mercat, amb una descongelació més ràpida i incentius per ampliar l'oferta privada. Això no obstant, arran de l'advertiment del Raonador, la formació ha reclamat mecanismes específics de detecció i protecció de persones grans vulnerables, amb alternatives residencials quan resultin necessàries. Per la seva banda, **Demòcrates per Andorra i Ciutadans Compromesos**, que formen la majoria parlamentària, van donar suport a la Llei 11/2026. El president del grup demòcrata, Jordi Jordana, ha defensat una transició progressiva i ha insistit en la necessitat d'estudiar individualment les situacions de vulnerabilitat i reforçar les mesures d'acompanyament.

Les coincidències parcials entre els grups no oculten diferències importants sobre el calendari, el paper de la regulació pública i les garanties contractuals. En aquest context, la proposta socialista destaca pel seu objectiu concret de suspendre la desintervenció prevista i estendre el règim extraordinari de protecció. El seu futur dependrà de la tramitació parlamentària i de les majories necessàries per modificar una llei que ja ha estat aprovada.

Des del punt de vista jurídic, la suspensió que reclama el PS és possible mitjançant una modificació legislativa aprovada amb les garanties procedimentals corresponents. Una moció parlamentària no deixa automàticament sense efecte una llei, de la mateixa manera que el Govern no pot neutralitzar una norma de rang legal mitjançant una simple declaració política. La reforma hauria de definir amb precisió els contractes protegits, la durada de les noves pròrrogues, els increments de renda permesos i els efectes sobre les comunicacions contractuals ja efectuades, respectant la seguretat jurídica i els altres drets afectats.

Però el debat sobre l'habitatge també obre una qüestió que rarament ocupa el centre de la discussió parlamentària: **la possible responsabilitat patrimonial de l'Administració quan una acció o omissió contrària als seus deures provoca un perjudici individualitzat**. La Constitució reconeix el principi de responsabilitat dels poders públics, i el Codi de l'Administració desenvolupa les condicions en què poden reclamar-se determinats danys causats pel funcionament dels serveis públics.

Els articles 62 i 63 del Codi exigeixen, entre altres requisits, l'existència d'un perjudici cert, econòmicament avaluable i individualitzable, la lesió d'una situació protegida pel dret i una relació causal jurídicament suficient amb una actuació o omissió administrativa. També contemplen supòsits de falta de servei quan l'Administració estava obligada a actuar. Per tant, no n'hi ha prou de considerar políticament equivocada una decisió del Govern per obtenir una indemnització. Cal acreditar què havia de fer concretament l'organisme competent, quina actuació va efectuar o va ometre i quines conseqüències van derivar-se'n.

Imaginem una persona jubilada que comunica formalment a l'Administració que està a punt de perdre el domicili, acredita una situació de vulnerabilitat i sol·licita una ajuda o intervenció prevista en la normativa. Si l'organisme competent tenia l'obligació legal de respondre o prestar un servei determinat, i un incompliment d'aquesta obligació causa un dany que reuneix els requisits legals, podria arribar a plantejar-se una reclamació patrimonial. En canvi, la simple finalització d'un contracte privat conforme a una llei vàlida no genera automàticament una obligació d'indemnitzar per part del Govern.

El mateix Codi contempla mecanismes de responsabilitat personal en determinades conductes doloses o de negligència greu atribuïbles directament a autoritats o agents. Són supòsits excepcionals que requereixen una prova rigorosa dels fets, de la imputació personal i del nexe causal. La documentació pública examinada no permet atribuir ara cap responsabilitat penal o patrimonial personal als membres de l'Executiu per l'aprovació de la Llei 11/2026. Però sí que justifica investigar si les actuacions administratives concretes compleixen les obligacions legals, especialment en els expedients de persones que han demanat protecció davant un risc acreditat de pèrdua d'habitatge.

Per avançar en aquesta investigació seria necessari obtenir els informes jurídics que van acompanyar la preparació de la llei, els estudis d'impacte social, les projeccions de contractes afectats entre el 2027 i el 2030 i les dades actualitzades del parc públic d'habitatge. També caldria conèixer les actuacions adoptades després de les recomanacions del Raonador del Ciutadà i els criteris aplicats en la concessió d'ajudes i adjudicació de residències assequibles. La Llei 33/2021, de transparència, accés a la informació pública i govern obert, permet promoure sol·licituds documentals amb els límits i garanties que estableix l'ordenament.

L'objectiu d'aquesta investigació no hauria de ser convertir tota dificultat social en un delicte ni atribuir responsabilitats sense proves. Hauria de ser determinar si les institucions coneixien riscos concrets, si disposaven de mecanismes legals per intervenir i si els van aplicar de manera adequada. Les responsabilitats polítiques poden exigir-se en seu parlamentària; les patrimonials, quan concorren els pressupòsits legals, davant l'Administració i els tribunals competents. Confondre aquestes vies afebliria qualsevol reclamació.

La iniciativa del Partit Socialdemòcrata arriba en un moment especialment significatiu. La Llei 11/2026 està aprovada, la seva entrada en vigor general s'aproxima i el Raonador ha advertit de situacions que reclamen una atenció anticipada. El Govern defensa la seva política d'habitatge i el desenvolupament progressiu del parc públic, però continua sent necessari contrastar les previsions anunciades amb els recursos efectivament disponibles i les necessitats de les persones afectades.

**La pregunta de fons no és només si Andorra pot permetre's continuar regulant els lloguers. També és si pot retirar determinades garanties sense haver acreditat suficientment que les persones més vulnerables disposaran d'una resposta residencial adequada.** El PS ha traslladat aquesta discussió al Consell General mitjançant una proposta concreta de reforma. La majoria parlamentària haurà de posicionar-se sobre el seu contingut i sobre les alternatives que considera necessàries.

Més enllà del resultat de la moció, hi ha una exigència que no desapareixerà amb cap votació: el Govern ha de poder explicar què passa quan una persona gran, una família amb infants o un treballador amb ingressos insuficients comunica que està a punt de perdre el seu habitatge. Quins serveis s'activen, quins terminis s'apliquen, quines alternatives existeixen i quin organisme assumeix la competència efectiva per respondre?

La diferència entre una política pública anunciada i una protecció real es comprova precisament en aquests casos. I és en l'examen documental de les obligacions administratives, de les decisions adoptades i dels seus efectes on pot començar una investigació seriosa sobre les responsabilitats públiques en la crisi de l'habitatge andorrà.

**DOCUMENTACIÓ I FONTS JURÍDIQUES**

- [Moció oficial del Grup Parlamentari Socialdemòcrata — 20 de novembre del 2026](https://seu.consellgeneral.ad/documentPublic/download/3557)

- [Llei 11/2026, del 4 de juny, sobre el règim jurídic dels arrendaments](https://portaljuridicandorra.ad/L2026011)

- [Constitució del Principat d'Andorra](https://www.consellgeneral.ad/ca/el-consell-dandorra/constitucio-i-reglament/la-constitucio-del-principat-d-andorra)

- [Codi de l'Administració — Llei 14/2023](https://portaljuridicandorra.ad/L2023014)

- [Portal de Transparència del Govern d'Andorra](https://transparencia.ad/procediment)

## VÍDEO DEL DEBAT: JOSEP I RACHEL

[Veure el debat complet d’INFORMACIONS.AD sobre la crisi dels lloguers](https://youtu.be/AOYRRWZ6hYg)

## DESCARREGA L’INFORME ESPECIAL

[Descarrega l’informe complet d’INFORMACIONS.AD en PDF — Accés públic a Google Drive](https://drive.google.com/file/d/18PtLN5PF13O2Xnp3hsDJsok7OIIG5rxV/view)

Enllaç directe de descàrrega i consulta: https://drive.google.com/file/d/18PtLN5PF13O2Xnp3hsDJsok7OIIG5rxV/view

El reproductor se carga al pulsar «Ver vídeo».Abrir en YouTube