CAPÍTOL 33 / 36 · Auditoria de la democràcia
Les aliances del poder: ideologia i votacions
Josep Guirao · Edició 2026 · Dades fins al 18 d’octubre del 2026
↓ Descarrega aquest capítol · PDFMANUAL DE L’ELECTOR ANDORRÀ · JOSEP GUIRAO informacions.ad · 232 CAPÍTOL 33 / 36 Les aliances del poder: ideologia i votacions Dades fins al 19 d’octubre del 2026. 1. L’acord que ningú vota a la mateixa papereta A Andorra es voten candidatures, però els pactes poden començar abans de les eleccions, modificar-se després de la constitució de les corporacions o expressar-se en cada votació parlamentària. La configuració electoral premia les candidatures territorials que saben aglutinar suports. El fet decisiu és que les aliances de partits no són la mateixa cosa que les majories ocasionals d’un debat legislatiu. Per entendre qui governa cal identificar la candidatura presentada, els seus components, el nombre de vots, les responsabilitats de govern i la conducta dels electes després de l’escrutini. No utilitzarem el mot «aliança» de manera indiscriminada. Distinguirem sis categories: coalició electoral registrada; pacte de govern; pertinença a grup parlamentari; resolució transaccionada; vot coincident puntual; declaració d’intenció d’un pacte futur. Ni una votació compartida acredita una coalició ni una proximitat ideològica acredita relacions orgàniques amb formacions estrangeres. 2. El bloc governamental 2023 i els seus multiplicadors L’escrutini oficial de les eleccions generals del 2 d’abril de 2023 informa de 6.262 vots per a la llista nacional Demòcrates + Ciutadans Compromesos + Acció Comunal d’Ordino + Units per al Progrés + Independents, equivalent al 32,66% dels 19.172 vots a candidatures nacionals. Els 29.958 electors censats incloïen persones que no van votar; els 6.262 vots representen el 20,90% del cens. El conjunt electoral va obtenir 16/28 escons (57,14%): cinc de llista nacional i onze en les circumscripcions territorials, segons la classificació electoral oficial. La relació de la quota MANUAL DE L’ELECTOR ANDORRÀ · JOSEP GUIRAO informacions.ad · 233 total d’escons amb la quota nacional de vot és ×1,75. La relació amb la quota de suport sobre tot el cens és ×2,73. Aquest segon indicador també reflecteix l’abstenció. Cap dels dos és un recompte alternatiu d’escons, perquè les paperetes nacional i parroquial són diferents. Acció, que tenia una llista nacional pròpia (805 vots, 4,20%, sense escó nacional), va aconseguir un escó territorial dins la candidatura conjunta Demòcrates + Acció + Independents d’Escaldes. És necessari preservar tant els 16 escons de l’aliança electoral nacional descrita pel Govern com l’escó diferenciat d’Acció per evitar adjudicar a un sol partit tots els vots de les candidatures amb socis. Font primària: [F0001] 3. El 2–0 parroquial i els costos de competir dividits La candidatura nacional de Concòrdia va reunir 4.109 vots, 21,43% i va aconseguir tres escons nacionals. La candidatura territorial Concòrdia + Desperta Laurèdia a Sant Julià de Lòria va reunir 1.130 vots, 40,06% de les candidatures parroquials, i va rebre els dos escons territorials. La coalició va arribar, així, a cinc escons totals, però no se li poden atribuir tots els vots de Sant Julià com si fossin exclusivament de la candidatura nacional de Concòrdia. PS–SDP+ va sumar 4.036 vots nacionals, 21,05%, pràcticament igual que Concòrdia, però va quedar en tres escons nacionals, sense representació territorial. Andorra Endavant va aconseguir 3.067 vots nacionals, 16,00%, també tres escons. Liberals d’Andorra, amb 893 vots nacionals, 4,66%, no va obtenir escó propi, tot i concórrer en candidatures territorials conjuntes. El cost electoral de competir amb candidatures diverses es veu especialment a Sant Julià, on el 59,94% dels vots a altres candidatures no va obtenir representació territorial, mentre la llista guanyadora obtingué els dos escons. Aquesta regla també ha beneficiat formacions opositores; no és patrimoni d’un sol partit. Font primària: [F0001] MANUAL DE L’ELECTOR ANDORRÀ · JOSEP GUIRAO informacions.ad · 234 4. Les set parròquies, les set variants del pacte Les eleccions comunals del 17 de desembre de 2023 s’han de comparar segons els escons efectivament elegits a cada parròquia; no tots els comuns tenen dotze consellers. Càlculs sobre els resultats oficials: Parròqui a Candidat ura guanyado ra 2023 Vots % candidat ures Escons Suport / cens Multiplic ador escons / suport cens Canillo DA + independe nts, única llista 432 100,00% 10/10 35,41% ×2,82 Encamp Units per al Progrés + DA + independe nts 1.403 68,24% 10/12 31,60% ×2,64 Ordino Acció Comunal d’Ordino + DA + independe nts + SDP 646 55,64% 8/10 33,18% ×2,41 La Massana CC + DA + independe nts 1.113 58,73% 10/12 31,33% ×2,66 Andorra la Vella Enclar (Concòrdi a + PS + Som Veïns + independe nts) 1.989 52,47% 9/12 22,64% ×3,31 Sant Julià Desperta Laurèdia 1.357 53,26% 9/12 29,77% ×2,52 MANUAL DE L’ELECTOR ANDORRÀ · JOSEP GUIRAO informacions.ad · 235 Escaldes Consens per Escaldes 1.606 51,49% 9/12 27,23% ×2,75 La dada de Canillo és una candidatura única i el 100% dels vots a candidatures exclou paperetes en blanc. No significa unanimitat del cens. En tots els casos, el multiplicador editorial compara la fracció d’escons amb el nombre de vots a la llista dividit pel cens; no incorpora persones residents que no tenen dret a vot. Fonts: [F0108] ; [F0347] ; [F0348] 5. SDP, el canvi de socis que va trencar l'aliança nacional Les generals de 2023 van veure una coalició PS–Progressistes SDP+. En les comunals de desembre, Progressistes SDP va anar en candidatures amb Demòcrates a Ordino, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. La segona llista es va imposar a Ordino, mentre que a Andorra la Vella va perdre contra Enclar i a Escaldes contra Consens. El 18/12/2023, el PS va comunicar que donava per trencat el pacte de les generals amb SDP, atribuint-ho a la pèrdua de confiança pels pactes comunals amb DA. És el cas més clar que impedeix parlar de PS i SDP com un bloc estable al llarg de tot el període 2023–2026. Fonts: [F0108] ; [F0349] ; [F0350] 6. Enclar i Consens: l'oposició governant i l'aliança que es fractura Enclar és una coalició comunal d’Andorra la Vella duta a terme per Concòrdia, PS, Som Veïns i persones independents, segons el lloc oficial de Concòrdia. Guanyà amb 1.989 vots i 9 de 12 escons. Aquest fet obliga a examinar les decisions dels comuns dirigits per l'oposició amb la mateixa exigència aplicada al Govern de DA. El programa Reviu, les promocions d’habitatge i les obres executades són fets de govern, no meres propostes d’oposició. Font: [F0348] MANUAL DE L’ELECTOR ANDORRÀ · JOSEP GUIRAO informacions.ad · 236 Consens per Escaldes, liderat per Rosa Gili i Quim Dolsa, reunia progressistes i independents. Va guanyar amb 1.606 vots i nou escons. El 14/11/2025, el PS va anunciar el trencament polític amb la majoria mentre Concòrdia va defensar que hi continuaria. La decisió orgànica d'un partit no priva automàticament un conseller del seu escó: per reconstruir la majoria de cada ple cal consultar les actes de votació i les adscripcions individuals, no limitar-se a repetir la composició de la coalició el 2023. Fonts: [F0108] ; [F0289] 7. Liberals i Acció: fragmentació, acostament i projecte de plataforma Acció es va presentar a les generals de 2023 amb llista pròpia i pactes territorials; Liberals també va presentar candidatura nacional diferenciada i pactes territorials. El novembre de 2025, Liberals va ratificar una col·laboració política amb Ciutadans Compromesos i una aproximació amb Acció, orientades a una possible plataforma electoral. Al gener de 2026, representants d’Acció explicaven que estaven centrats a elaborar el programa conjunt amb Liberals i que encara no negociaven totes les possibles aliances. Pacte polític anunciat i projecte de candidatura futura no equivalen a una llista electoral formalment registrada. Fonts: [F0160] ; [F0351] 8. El patró més contundent: l'oposició no vota sempre com un sol bloc Les resolucions parlamentàries del 14 de juliol de 2026 ofereixen un laboratori de coincidències: Mecanisme de poder adquisitiu salarial (PS): a favor PS + Concòrdia + AE (10); en contra DA + CC (16). No s'aprovà. Estudi de viabilitat de reducció de la jornada (PS): a favor PS + AE (6); en contra DA + CC + Concòrdia (20). No s'aprovà. Detecció d'immigració irregular (AE): a favor Concòrdia + AE (9); en contra DA + CC + PS (17). No s'aprovà. MANUAL DE L’ELECTOR ANDORRÀ · JOSEP GUIRAO informacions.ad · 237 Reduir l'IRPF de la classe mitjana (AE): a favor PS + Concòrdia + AE (10); en contra DA + CC (16). No s'aprovà. Conveni internacional de drets de treballadors migrants (transacció PS–DA): a favor DA + CC + PS + Concòrdia (22); en contra AE (2). S'aprovà. Modernització amb IA (AE): a favor DA + CC + Concòrdia + AE (23); abstenció PS (3). S'aprovà. Referèndum UE (AE): 2 a favor, 16 en contra, 8 abstencions (Concòrdia i PS). No s'aprovà. Referèndum UE (Concòrdia): 7 a favor, 16 en contra, 3 abstencions (PS). No s'aprovà. Portal administratiu únic: acord transaccionat Concòrdia–DA, aprovat per assentiment. Mesures d'acompanyament habitatge: DA–CC presenten transaccional, 23 a favor i 3 abstencions PS. Els totals van variant perquè no sempre votaren els 28 consellers en aquella sessió. El registre oficial informa que de 35 propostes, una fou retirada, vuit transaccionades, 10 aprovades i 24 rebutjades. No es pot dividir les 10 aprovades per les 35 presentades i presentar aquesta ràtio com a percentatge d’èxit dels grups sense distingir autoria, retirades, negociació i objectius finals. Font oficial essencial: [F0034] 9. La reforma electoral del 19 de març: una coincidència de l'oposició sense fusió ideològica Concòrdia va impulsar la presa en consideració d’una reforma de les candidatures parroquials cap a fórmules unipersonals: 11 a favor (Concòrdia, PS i Andorra Endavant), 17 en contra (DA i CC). Això no significa que AE adoptés en tots els seus extrems el model proposat per Concòrdia; el seu programa també defensava la influència directa dels electors en les llistes, amb diferències sobre el disseny. Cal conservar els textos de cada proposta i comparar-los per separat. MANUAL DE L’ELECTOR ANDORRÀ · JOSEP GUIRAO informacions.ad · 238 Font oficial: [F0013] 10. La gran excepció que desmenteix les caricatures: acord sobre pressupost i discòrdia sobre lloguers El 7/05/2026, l'aprovació de 35 milions per a habitatge i 5 per a l'hospital va rebre 24 vots favorables de DA, CC, PS i Concòrdia, sense cap vot contrari i amb tres abstencions d'AE. El 4/06/2026, en canvi, la llei de règim dels lloguers 2027–2030 fou aprovada per 16 vots de DA i CC contra 11 de PS, Concòrdia i AE, sense abstencions. Una coincidència en el finançament no comporta suport al model de regulació dels lloguers. Fonts: [F0321] ; [F0046] 11. Classificació per eixos, no per insult polític Un mapa ideològic útil ha de tenir diverses dimensions i limitar-se a proposicions i conductes demostrades: 195.Fiscalitat i despesa pública: DA–CC defensen continuïtat i competitivitat del model fiscal; PS proposa més progressivitat; Concòrdia proposa actuar sobre exempcions i l’habitatge; AE defensa rebaixes de determinats impostos. Però al juliol 2026 PS + Concòrdia + AE coincideixen en la rebaixa de l'IRPF de classe mitjana. 196.Treball i protecció social: PS defensa la revisió de salaris i pensions i estudiar jornada reduïda; AE s'uneix a aquestes dues votacions; Concòrdia s'oposa a la iniciativa concreta de jornada reduïda. 197.Immigració, drets i relacions internacionals: AE vota a favor d'una resolució sobre detecció d'immigració irregular amb Concòrdia, però contra la resolució PS–DA sobre la convenció de treballadors migrants. No pot transformar-se aquesta coincidència o discrepància en una atribució automàtica d'etiquetes extremes ni en filiació internacional. 198.Sobirania i UE: diferències en els calendaris de referèndum no equivalen necessàriament a suport o oposició idèntics al contingut de l'acord. Conservar les dates de cada vot. MANUAL DE L’ELECTOR ANDORRÀ · JOSEP GUIRAO informacions.ad · 239 199.Qualitat democràtica: la reforma electoral mostra una divisió DA–CC contra PS + Concòrdia + AE; les transaccions de transparència i administració mostren aliances transversals. Les etiquetes esquerra, dreta, liberal, conservador, sobiranista o progressista s’han d’atribuir quan siguin autodefinicions formals, posicions programàtiques identificables o interpretacions explicitades com a tals. No consta aquí prova documental d'una afiliació orgànica formal d'AE a Vox, RN o AfD. L'afirmació requeriria registres d'afiliació o actes verificables. 12. Quin és el pacte que guanyarà el 2027? Encara no és una dada A setembre de 2026, Concòrdia va anunciar la voluntat de teixir una coalició progressista territorial en futures eleccions, incloent possibilitats de pactes amb PS, altres grups i independents. A novembre de 2025, Liberals es plantejava una futura plataforma amb Acció i CC. Són intencions o negociacions, no resultats electorals, ni autoritzen a descriure una coalició nacional futura com si hagués estat registrada. Fonts contextuals: [F0352] ; [F0160] 13. Descompondre la política en cinc preguntes verificables A cada partit i a cada coalició cal demanar: (1) pacte electoral o de govern íntegre, signants i durada; (2) programa compartit, dissensos i repartiment de responsabilitats; (3) finançament de campanya i del personal; (4) divergències de vot, abstencions i canvis d'adscripció; (5) retiment de comptes a l'elector davant pactes nous o trencaments. Un mateix nom de coalició pot reunir filiacions canviants, però són les actes i la composició orgànica les que ho acrediten. 14. Les preguntes que encara no tenen resposta Quins acords escrits van establir DA–CC–ACO–UP, Acció–DA i Liberals– CC–Acció, i quines responsabilitats concretes van assumir? MANUAL DE L’ELECTOR ANDORRÀ · JOSEP GUIRAO informacions.ad · 240 Quines divergències de vot es poden observar en les actes nominals del període 2023–2026? Quina posició van adoptar individualment els electes quan van canviar els pactes polítics als comuns? Quines memòries de finançament i fiscalització van presentar els partits i les agrupacions electorals? Com hauria variat el repartiment d’escons sota altres fórmules de còmput, mantenint fixos els vots efectivament emesos? Quina proporció dels residents no andorrans tenia edat de votar, i com va evolucionar aquest grup segons les estadístiques oficials? 15. Balanç final «A Andorra els partits s'anomenen liberals, demòcrates, socialdemòcrates o de la concòrdia. Però després pacten d'una parròquia a l'altra, s'uneixen en unes eleccions i se separen en les següents, comparteixen mocions quan convé i es combaten quan el resultat posa en joc el poder. Que no ens venguin sigles com si fossin garanties. Volem els acords, les actes, els vots i la factura de cada pacte. Perquè el multiplicador del poder no és només que un percentatge de vots es converteixi en una majoria institucional. És què fa aquesta majoria després de guanyar.» · · · En el recompte de la representació cal diferenciar les candidatures de coalició dels partits que les integren; les eleccions generals de les comunals; els vots a les candidatures del cens; el pressupost de la despesa executada. Aquestes distincions són essencials per interpretar els pactes i les transferències electorals.