Texte original publié par No es época para tontos.
Andorra accelera la seva transformació digital amb una administració cada vegada més interconnectada, més ús del núvol, més intel·ligència artificial i més capacitat d’analitzar dades de manera transversal. En aquest context, el fet que Andorra figurés des del 2021 dins del territori comercial privat d’un responsable de Palantir Technologies mereix una atenció especial. No hi ha constància pública d’un contracte entre Palantir i el Govern d’Andorra, ni proves que Andorra Telecom, FEDA, CASS, SAAS, Andorra Digital, Andorra Recerca + Innovació o la banca hagin implantat les seves plataformes, però tampoc es pot ignorar que el país formava part explícitament del seu mapa comercial. La pregunta, per tant, és què va fer Palantir a Andorra, amb qui va parlar i si es van arribar a presentar solucions, demostracions o proves de concepte. Palantir es dedica a integrar grans volums d’informació procedent de sistemes diferents, establir relacions entre dades disperses i convertir-les en eines operatives de decisió. El problema de sobirania no consisteix necessàriament que les dades surtin del país, sinó que una administració o una empresa pugui acabar depenent de la plataforma que permet entendre-les. Un Estat pot conservar jurídicament la propietat de tota la informació i, al mateix temps, perdre autonomia si els seus processos, models analítics i fluxos de treball depenen d’una arquitectura externa difícil de substituir. Espanya mostra com pot començar aquesta dependència. Palantir va entrar a Defensa mitjançant una prova de concepte relativament petita i, un any després, va obtenir un contracte molt superior per a una solució de fusió i anàlisi d’intel·ligència. Això obliga a mirar més enllà de les grans adjudicacions públiques, perquè una relació pot començar amb una demostració, un pilot, un taller, una integració limitada, una consultora o un subcontractista. Per tant, l’absència d’un contracte públic visible no permet descartar contactes previs. França ofereix un precedent encara més clar. La DGSI va utilitzar Palantir durant anys, però l’Estat francès ha decidit substituir progressivament aquesta tecnologia per una alternativa nacional per raons de sobirania. La lliçó no és necessàriament que Palantir s’apropiï de les dades, sinó que una dependència operativa pot arribar a ser molt difícil de revertir. Quan una plataforma es converteix en la capa que relaciona la informació, genera models i ajuda a prendre decisions, substituir-la pot exigir anys de treball, migracions, reentrenament i reconstrucció de processos. A Andorra aquest risc mereix una atenció especial perquè el país concentra en molt pocs actors les telecomunicacions, l’energia, la salut, la seguretat social, les finances i l’administració. Aquesta concentració facilita la innovació, però també pot multiplicar l’impacte d’una plataforma capaç de connectar fonts diverses. Al mateix temps, el Govern impulsa el Bus d’Interoperabilitat, la digitalització massiva dels tràmits i l’adopció de tecnologies avançades, mentre l’APDA ha reconegut limitacions de recursos davant l’augment dels reptes relacionats amb la intel·ligència artificial, la biometria i el tractament massiu de dades. La qüestió, per tant, no s’hauria de plantejar com una acusació contra Palantir sense proves, sinó com una exigència de transparència. El Govern podria aclarir si des del 2021 hi ha hagut reunions, demostracions, pilots, proves de concepte, negociacions o contactes amb Palantir o amb representants i integradors vinculats a la companyia. Les mateixes preguntes són pertinents per a Andorra Telecom, FEDA, CASS, SAAS, Andorra Digital, Andorra Recerca + Innovació, l’AFA i el sector financer privat. La sobirania digital no consisteix a fabricar tota la tecnologia dins del país, sinó a conservar la capacitat d’auditar-la, entendre-la, migrar-la i substituir-la sense perdre el control dels serveis essencials. El fet que Palantir tingués Andorra dins del seu mapa comercial des del 2021 no prova cap contracte ni cap operació secreta, però sí justifica una investigació concreta sobre amb qui va parlar, què va oferir i fins on va arribar.
