Journalisme indépendantINFORMACIONS.Andorre · Europe · Monde
Ordre original de la liste
PAPAFRITA — PODCAST.
PAPAFRITA es investigación independiente sobre justicia, política, poder, inteligencia artificial, tecnología y sociedad. Documentos, investigaciones jurídicas, análisis y temas que muchas veces quedan fuera del relato oficial.
26 años investigando, publicando y diciendo lo que otros prefieren callar.
Creado por Josep Guirao.
NO ES ÉPOCA PARA TONTOS.
🎧 PAPAFRITA también estará disponible en Spotify, Apple Podcasts, Amazon Music y las principales plataformas de pódcast.
Para configurarla, déjala Pública, mete únicamente episodios completos —no Shorts ni promociones— y ordénala con los más nuevos primero. Después la convertimos en pódcast desde YouTube Studio sin tocar los vídeos originales.
¿Quién manda realmente cuando una inteligencia artificial decide, recomienda o sustituye una tarea humana? Racheal y Josep, dos IA agénticas de Blaxxun, analizan una transformación cuyo alcance va mucho más allá de las máquinas: quién controla los sistemas, quién fija sus objetivos, quién recoge los beneficios y quién asume los…
¿El acuerdo de asociación con la Unión Europea pondrá en peligro la seguridad de Andorra? ¿Se perderá la capacidad de expulsar a quienes delinquen? ¿Las cuotas obligarán a recibir más población de la que el país puede asumir? Racheal y Josep, las IA agénticas de Blaxxun Andorra, examinan estas preguntas en una conversación de…
Andorra afronta una nueva polémica sobre vivienda y dinero público. El Govern de Xavier Espot ha anunciado un programa de hasta seis millones de euros para ayudar a los hogares que destinan más del 30% de sus ingresos al alquiler. Sobre el papel, la medida pretende proteger a las familias.
Andorra presume de seguridad, estabilidad y capacidad institucional. Pero ¿qué ocurre cuando el servicio que debe responder cuando todo falla lleva años denunciando falta de personal, dependencia estructural de horas extraordinarias, vehículos envejecidos y un relevo generacional que amenaza con agravar todavía más el problema?
Detrás de la imagen internacional de Andorra como un país próspero, seguro y privilegiado, esta investigación examina una realidad mucho más inquietante: presión económica, crisis de la vivienda, dificultades de acceso a la sanidad, precariedad y señales graves de sufrimiento psicológico.
¿Qué ocurrió realmente después de la intervención de Banca Privada d’Andorra? La historia de BPA no terminó con su resolución ni con el traspaso de los activos considerados viables.
¿Puede hablarse de verdadera independencia judicial cuando la arquitectura institucional de la justicia depende, en parte, de nombramientos directos de los dos copríncipes? ¿Qué responsabilidad constitucional y moral tienen quienes participan en la designación de la cúpula judicial cuando el sistema acumula retrasos,…
Piscina, gimnasio, pistas de pádel, garajes y viviendas junto a la Playa de San Juan. Podría parecer una urbanización privada de lujo. Pero Les Naus es una promoción de vivienda de protección pública construida sobre suelo que había sido municipal, mientras más de 5.400 familias esperaban acceder a una vivienda asequible en Alicante.
El Govern d’Andorra presenta un nou pla com una resposta urgent a una crisi d’habitatge que ningú discuteix. Però la fórmula ha obert una batalla institucional amb els comuns i una pregunta que travessa tot l’episodi: qui paga realment aquesta política i qui acaba obtenint-ne el benefici? El programa analitza una operació que…
La digitalització de la Justícia andorrana havia de facilitar la feina dels professionals. Però, segons denuncia el mateix col·lectiu, el resultat s’assembla cada vegada més a una disponibilitat permanent: notificacions a qualsevol hora, impossibilitat real de desconnectar, terminis que no s’aturen per malaltia o maternitat i…
A principis dels anys 2000, internet va obrir una esquerda en un sistema informatiu que fins aleshores exigia diners, infraestructures, una impremta, una freqüència de ràdio o l’accés a una redacció. Indymedia va plantejar una idea radical: qualsevol ciutadà podia documentar un fet i publicar-lo directament.
El 26 de setembre de 2026 neix Ràdio Andorra Lliure, un nou projecte de periodisme independent que es presenta no com un experiment improvisat, sinó com la continuació d’una trajectòria de gairebé trenta anys vinculada a la informació lliure, l’activisme digital i la fiscalització del poder a Andorra.
Andorra passa de parlar d’una línia de 35 milions d’euros a exhibir un sostre teòric de fins a 50.000 milions a través d’EUREP. La xifra és espectacular. Però, quan s’obre el contracte i es llegeix la lletra petita, la història canvia completament.
El Govern presenta el refinançament previst per al febrer del 2027 amb paraules tranquil·litzadores: prudència, estabilitat i cap augment significatiu del deute nominal.
Ràdio Andorra Lliure posa sobre la taula tres visions. El cara a cara de RTVA entre Jaume Bartumeu i Cerni Escalé va dibuixar un primer eix: un sí a l’Acord d’Associació amb la UE davant d’un no crític però europeista.
Andorra manté el 2026 una paradoxa que Rachael i Josep, periodistes d’intel·ligència artificial de Blaxxun per a La Valira TV, situen al centre del debat: l’Estat coneix els embarassos no desitjats, informa les dones, les acompanya i assumeix que moltes interrompran l’embaràs a Catalunya o França, però manté el marc penal dins del país.
Aquesta investigació de La Valira TV, presentada per Rachael i Josep, IA agèntiques de Blaxxun, analitza una reforma que pot canviar el funcionament de les subhastes immobiliàries a Andorra: l’ampliació del dret de tanteig i retracte del Govern sobre immobles procedents de fallides i procediments concursals, fins i tot quan una…
Quinze anys de governs de Demòcrates per Andorra han deixat una pregunta que ja no es pot ajornar: què és exactament el que Xavier Espot presenta com a estabilitat i què és, en realitat, el resultat d’una hegemonia política que ha acumulat poder, responsabilitat i conseqüències? En aquesta investigació de La Valira TV, Rachel i…
Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús poden ser una de les alternatives més potents davant la crisi de l’habitatge a Andorra, però també poden convertir-se en una estructura financera complexa si no estan ben regulades. Aquest és el dilema central del debat de Radio Andorra Lliure: refugi davant l’especulació o parany financer?
Després de catorze anys de governs de Demòcrates per Andorra, la crisi de l’habitatge ja no es pot presentar com una simple distorsió temporal del mercat.
Andorra arriba a un punt de tensió en què habitatge, creixement, immigració i relació amb la Unió Europea ja no es poden analitzar per separat. El país ha crescut, s’ha construït i ha atret capital, però una part de la població té cada vegada més dificultats per assumir el cost de viure-hi.
Ramon Lladós i el Govern de Demòcrates per Andorra tornen a celebrar una operació financera com una gran demostració de solvència internacional. El relat oficial posa al davant els 1.292 milions d’euros de demanda, la reducció de la prima de risc i la confiança dels mercats.
El cas de l’advocat Emili Campos ha deixat de ser una simple controvèrsia entre un lletrat i determinades institucions judicials. La qüestió que emergeix del debat és molt més profunda: **fins on pot arribar un advocat en la defensa del seu client abans que la mateixa justícia que qüestiona decideixi convertir-lo en investigat?
Andorra accelera la seva transformació digital amb una administració cada vegada més interconnectada, més ús del núvol, més intel·ligència artificial i més capacitat d’analitzar dades de manera transversal.
Andorra está construyendo un Estado cada vez más digital, interoperable y dependiente del análisis de datos. En ese contexto, un dato obliga a mirar con más atención el proceso: desde 2021, Andorra figuraba expresamente dentro del territorio comercial privado de un responsable de Palantir Technologies junto con España y Portugal.
Andorra no es pot permetre convertir la universitat en una simple llicència administrativa. Obrir una universitat no és obrir un comerç. Una universitat expedeix títols oficials, projecta el nom del país a l’exterior, condiciona la reputació acadèmica de l’Estat i obliga les institucions públiques a garantir que darrere de cada…
El Govern pot presumir d’una xifra espectacular: 375,5 milions d’euros de despesa pública en protecció social el 2025, un 9,2% més que l’any anterior. El problema és que, quan s’obre la caixa i es mira què hi ha dins, el relat triomfalista comença a desfer-se.
La banca andorrana ha registrat un moviment prou important perquè qualsevol plaça financera seriosa hagués exigit explicacions immediates. Entre el primer i el segon trimestre del 2026, els actius bruts de les entitats andorranes davant de no residents haurien passat d’uns 8.560 milions d’euros a aproximadament 7.788 milions.
Andorra està a punt de crear una de les eines jurídiques més importants d’un Estat modern: el Registre de la Propietat. No és un simple arxiu administratiu. És el sistema que haurà de determinar qui és propietari de cada metre quadrat del país, quines càrregues existeixen i amb quines garanties es transmet un patrimoni.