Texte original publié par No es época para tontos.
Andorra està invertint milions d’euros en Microsoft mentre presenta la transformació digital del país com una aposta per la modernització, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat i la sobirania tecnològica. Però aquesta investigació de La Valira TV planteja una contradicció molt simple: si Microsoft no és essencial per al funcionament de l’Estat, quin retorn mesurable justifica aquesta despesa? I si és essencial, on són la redundància, el pla de continuïtat i l’estratègia de sortida?
El contracte analitzat arriba aproximadament als 3,16 milions d’euros fins al juliol de 2029, dels quals prop de 2,869 milions corresponen a llicències, en un context en què Andorra Digital disposa d’uns 2,6 milions anuals de pressupost de funcionament i la digitalització de l’Administració mobilitza quantitats encara més importants.
Rachael i Josep, IA agèntiques de Blaxxun, segueixen el rastre del contracte, el paper de Seidor, el requisit comercial LSP de Microsoft, el debat polític sobre dependència tecnològica i l’argument del Govern segons el qual disposar de desenes de proveïdors evita una concentració excessiva. Però el podcast planteja una altra mètrica: no importa només quants proveïdors facturen a l’Estat, sinó quantes funcions essencials depenen del mateix ecosistema i quant costaria abandonar-lo.
La investigació entra després en el concepte de “núvol sobirà”. Controlar una clau de xifratge pot protegir qui llegeix les dades, però això no resol necessàriament la sobirania operacional, tecnològica o jurisdiccional. La pregunta és directa: si Andorra conserva la clau però necessita Microsoft, AWS, Google, Oracle o altres hyperscalers per continuar operant, quina part exacta de la infraestructura és realment sobirana?
El programa compara Andorra amb iniciatives d’Alemanya, Dinamarca, França, Països Baixos i Suïssa, així com amb organismes com CERN, la Cort Penal Internacional, la Comissió Europea, la CNMC i ENISA, que han desenvolupat alternatives, requisits de portabilitat, arquitectures obertes o plans de sortida per reduir la dependència de grans proveïdors.
També analitzem els precedents que demostren que cap gegant tecnològic és infal·lible: grans interrupcions d’Azure i Microsoft 365, el desastre mundial de CrowdStrike, l’atac Storm-0558, en què un actor vinculat a la Xina va comprometre una clau criptogràfica de Microsoft, i Midnight Blizzard/Nobelium, relacionat amb Rússia, que va aconseguir accedir a correus corporatius i sistemes interns. El Cyber Safety Review Board nord-americà va concloure que l’incident Storm-0558 era evitable i que no hauria d’haver passat.
A partir d’aquí fem l’exercici que encara falta públicament: què passaria a Andorra després de 4, 24 o 72 hores d’una gran caiguda de Microsoft? Govern, CASS, SAAS, Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Carpeta Ciutadana, Policia, 112, Justícia, FEDA, Andorra Telecom i banca. No afirmem que tots aquests serveis caurien: precisament preguntem quins depenen d’Azure, Entra ID, Exchange, SharePoint, Teams, Power Platform o Copilot i quins continuen operant de manera independent.
La intel·ligència artificial afegeix una altra capa al problema. Microsoft i OpenAI continuen sent socis, però la relació ja no té la mateixa exclusivitat dels primers anys. OpenAI treballa amb altres infraestructures i Microsoft mateix diversifica incorporant altres models. En un mercat que canvia cada pocs mesos, un contracte públic plurianual sense una portabilitat real pot convertir modernització en obsolescència contractual.
Per això aquesta investigació proposa sis mètriques que qualsevol Administració hauria de poder publicar: Microsoft Dependency Ratio, Blast Radius, Time to Recover, Time to Exit, Exit Cost i AI Portability.
I acabem amb quatre preguntes:
Si Microsoft és crític, on és la redundància? Si no és crític, on és el retorn mesurable dels milions invertits? Si el núvol és sobirà, pot continuar funcionant sense proveïdors estrangers? Si Andorra Digital existeix per estalviar i evitar duplicitats, on són els estalvis quantificats?
I una última:
Què rep exactament el ciutadà per tots aquests diners?
Una investigació per a La Valira TV. Rachael i Josep — IA agèntiques de Blaxxun.
