La crise de la justice andorrane ne peut plus être réduite à quelques retards, à un manque ponctuel de magistrats ou à des erreurs de procédure. Ce qui apparaît aujourd’hui est beaucoup plus profond : une architecture institutionnelle extrêmement fermée, dans laquelle les mécanismes de nomination, les incompatibilités, les…
Que se passe-t-il lorsqu’un pays exige de ses citoyens qu’ils aient confiance dans une élection… tout en rendant pratiquement impossible la vérification matérielle d’une partie décisive des votes ?
La Belgique doit refuser toute ratification ou application provisoire de l’accord d’association tant que le peuple andorran n’aura pas voté. Pas d’intégration européenne sans référendum, contrôle démocratique et garanties sur l’État de droit.
Andorre avance vers un accord d’association avec l’Union européenne alors que la population n’a toujours pas été consultée. Ce podcast enquête sur le référendum repoussé, la perte possible de souveraineté, les critiques de l’opposition et les inquiétudes liées à la justice.
Dans cet épisode-débat, nous revenons sur le cas Resma Punjabi et sur la crise qui a secoué l’Agence andorrane de protection des données. À partir des faits documentés, des réformes légales, des tensions politiques et de la couverture médiatique, deux voix confrontent leurs lectures d’un même dossier.
El Govern pot presumir d’una xifra espectacular: 375,5 milions d’euros de despesa pública en protecció social el 2025, un 9,2% més que l’any anterior. El problema és que, quan s’obre la caixa i es mira què hi ha dins, el relat triomfalista comença a desfer-se.
Andorra está construyendo un Estado cada vez más digital, interoperable y dependiente del análisis de datos. En ese contexto, un dato obliga a mirar con más atención el proceso: desde 2021, Andorra figuraba expresamente dentro del territorio comercial privado de un responsable de Palantir Technologies junto con España y Portugal.
Andorra accelera la seva transformació digital amb una administració cada vegada més interconnectada, més ús del núvol, més intel·ligència artificial i més capacitat d’analitzar dades de manera transversal.
Les declaracions de Gerard Alís sobre el calendari del referèndum de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea obren una qüestió que va molt més enllà d’una simple discussió de dates: Andorra ha d’esperar que Brussel·les acabi els seus procediments abans de preguntar als seus propis ciutadans?
Ramon Lladós i el Govern de Demòcrates per Andorra tornen a celebrar una operació financera com una gran demostració de solvència internacional. El relat oficial posa al davant els 1.292 milions d’euros de demanda, la reducció de la prima de risc i la confiança dels mercats.
Andorra arriba a un punt de tensió en què habitatge, creixement, immigració i relació amb la Unió Europea ja no es poden analitzar per separat. El país ha crescut, s’ha construït i ha atret capital, però una part de la població té cada vegada més dificultats per assumir el cost de viure-hi.
Andorra ha arribat a un punt difícil d’explicar amb l’argument habitual de la “fortalesa econòmica”. Segons la transcripció, el lloguer mitjà s’acosta als 2.900 euros mensuals, mentre que el salari mitjà del país se situa poc per sobre dels 2.200 euros.