Text original publicat per No es época para tontos.

Un home participa en la lluita perquè Andorra deixi enrere un sistema polític heretat de l’edat mitjana. Dècades després, el seu advocat és investigat per expressions en escrits judicials. És una ironia històrica o un símptoma de garanties pendents? EL DEBAT investiga Roger Rossell Vilaginés, Emili Campos i els límits del poder.

DE PARÍS A LA CULTURA DE LA LLIBERTAT

Abans de la política hi va haver les idees. Rossell va estar vinculat a la Casa d’Andorra de París i el juny de 1972 va començar a dirigir «Posobra», una revista publicada per Edicions de les Valls Neutres. Els sis números, fins al gener de 1973, van reunir Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Jaume Fuster i una entrevista a Michel de Certeau. Aquella finestra cultural obria Andorra al món.

1987: QUAN ANDORRA VA ARRIBAR A ESTRASBURG

Amb Simó Duró i Jordi Llovera, Rossell va participar en el Grup Andorrà Europa, que denunciava les mancances democràtiques del Principat davant representants europeus. Van internacionalitzar el debat. El 1989 una delegació de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va visitar el país; l’11 de maig de 1990, la Resolució 946 va reclamar una Constitució escrita i reformes en drets i institucions. El 14 de març de 1993, la ciutadania aprovava la Constitució en referèndum. Rossell no en fou redactor formal, però sí un dels impulsors cívics, amb molts altres actors.

LA CONSTITUCIÓ NO VA TANCAR TOTES LES FERIDES

El nou text consagrava la sobirania popular, però mantenia el coprincipat: el president de França i el bisbe d’Urgell continuaven com a caps d’Estat. Rossell ho va qüestionar. Les actes del Consell General recullen peticions signades amb els seus companys, entre les quals la número 66.525, d’abril de 1993, sobre el paper del copríncep episcopal. També van reclamar garanties per a la justícia. Una pregunta persistia: canviar les lleis transforma les pràctiques?

EL 1993 VA DENUNCIAR PRESSIONS

L’endemà del referèndum, el 15 de març, Rossell va publicar a «El País» l’article «Andorra: adiós al poder absoluto». Hi denunciava obstacles professionals i molèsties familiars vinculats a l’activisme democràtic. El jutge Xavier Jordana va negar motivacions polítiques en una actuació judicial. Les denúncies consten als arxius, però no proven per si soles una persecució judicial organitzada.

UNA HERÈNCIA, TRENTA-DOS ANYS DE LITIGI

El juny de 1993 es va iniciar la causa civil 2-076/93, sobre una herència familiar. Una valoració pericial aportada per Rossell estimava el conjunt d’immobles hereditaris en 6.082.500 euros; ell reclamava una tercera part. Les resolucions de 2006 i 2008 van fixar en 4.000 euros l’import que havia de percebre. El contrast impressiona, però una taxació no equival a un crèdit reconegut judicialment: cal examinar les sentències.

2025–2026: EL CONFLICTE ARRIBA A L’ADVOCAT

En la revisió del litigi, la defensa de Rossell va demanar la recusació de magistrats i va denunciar presumptes vulneracions de l’article 10 de la Constitució. El Tribunal Constitucional va rebutjar les recusacions i va inadmetre el recurs d’empara en l’aute del 17 de novembre de 2025, causa 2025-78-RE. Després, segons la querella del lletrat Emili Campos, una comunicació de la presidència del Constitucional a la Batllia, el 2 de desembre, va donar pas a actuacions penals relacionades amb manifestacions fetes en els seus escrits de defensa. La Fiscalia hi va apreciar possibles il·lícits; Campos va ser citat com a investigat i el 30 de setembre de 2026 va presentar una querella contra responsables judicials i fiscals. Ni ser investigat implica culpabilitat, ni presentar una querella acredita els delictes denunciats.

EL DRET DE DEFENSA, A EXAMEN

El cas planteja un dilema que supera Andorra. Fins on pot arribar un advocat quan critica un tribunal en defensa del client? Els articles 6 i 10 del Conveni Europeu de Drets Humans protegeixen el procés equitatiu i la llibertat d’expressió. El cas «Morice contra França» recorda que les crítiques dels advocats poden merèixer una protecció especial, sense convertir-se en un dret a acusar sense fonament. Una investigació penal pot dissuadir altres lletrats: cal examinar la proporcionalitat de les mesures.

LA PREGUNTA QUE ANDORRA NO POT ESQUIVAR

Des de «Posobra» el 1972 fins a les controvèrsies de 2026 han passat 54 anys: no és l’edat de Rossell, sinó l’abast temporal d’una trajectòria pública. EL DEBAT no presenta com a provada una persecució de tres dècades, però tampoc confon el silenci amb la normalitat democràtica. Confronta les versions amb documents. Perquè la pregunta final no és si la Constitució d’Andorra promet drets. És si les institucions saben garantir-los, sobretot quan algú els exigeix amb persistència.

ANDORRA JUSTICE WATCH · EL DEBAT https://informacions.ad #RogerRossell #EmiliCampos #Andorra #ElDebat #AndorraJusticeWatch

El reproductor es carrega en prémer «Veure vídeo».Obre a YouTube