Text original publicat per No es época para tontos.
Europa, 1990. El mur de Berlín havia caigut. Però Andorra conservava institucions nascudes dels pariatges medievals de 1278 i 1288. Un país pròsper, però encara sense Constitució escrita. Com arribà al referèndum del 14 de març de 1993? I quin paper hi tingué Roger Rossell Vilaginés?
Aquest documental explica com Rossell va buscar a Europa suports per transformar Andorra. No va redactar la Constitució ni va fer la transició tot sol. Però va contribuir a portar les reivindicacions democràtiques del Principat al debat europeu.
LA CULTURA ABANS QUE LA POLÍTICA
La història comença a París. Roger Rossell va estar vinculat a l’antiga Casa d’Andorra, en una etapa anterior a la diplomàcia constitucional. El 1972 va dirigir «Posobra», publicada per Edicions de les Valls Neutres. En només sis números, fins al gener de 1973, la revista va reunir veus com Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany i Jaume Fuster, i una entrevista d’Olivier Mongin al pensador francès Michel de Certeau. Una finestra cultural a l’Andorra de l’època, estudiada per Jordi Cerdà.
1987: PORTAR ANDORRA A EUROPA
Juntament amb Simó Duró i Jordi Llovera, Rossell va participar en el Grup Andorrà Europa. Van traslladar a representants europeus les reivindicacions democràtiques. Segons Rossell, el 1988 el grup havia publicat una proposta de Constitució. Joan Becat documenta la seva activitat internacional.
Una delegació de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va visitar Andorra del 27 al 29 d’abril de 1989. L’11 de maig de 1990, l’Assemblea aprovà la Resolució 946: demanava reformes institucionals, drets polítics i una Constitució escrita. La pressió exterior coincidia amb el reformisme intern. Atribuir el canvi només a tres homes seria fals; esborrar-los, també.
1993: UNA CONSTITUCIÓ, PREGUNTES PENDENTS
El 14 de març de 1993, el poble andorrà aprovà la Constitució. Rossell, però, no considerava tancat el debat. Amb Duró i Llovera, va qüestionar davant el Consell General el paper del copríncep episcopal i les garanties de la sobirania popular. La petició número 66.525, de la qual queda constància a l’acta parlamentària d’abril, n’és una prova. El Consell General va rebutjar la petició i defensà el nou coprincipat constitucional.
L’endemà del referèndum, el 15 de març de 1993, Rossell publicava a «El País» l’article «Andorra: adiós al poder absoluto». Hi relatava contactes europeus i denunciava obstacles professionals i familiars. El jutge Xavier Jordana va negar les acusacions d’intimidació judicial. Que aquestes denúncies existissin és un fet; que una persecució política quedés judicialment demostrada, no.
EL LITIGI QUE ARRIBA FINS AL 2025
El 25 de juny de 1993 es va iniciar un conflicte hereditari de Rossell, causa 2-076/93. El seu perit valorava el patrimoni immobiliari de l’herència en 6.082.500 euros i Rossell reclamava una tercera part. Les resolucions de 2006 i 2008 van fixar en 4.000 euros la quantitat a percebre. No s’ha de confondre el valor pericial del patrimoni amb un import reconegut judicialment.
El 2025, la defensa va intentar revisar aquelles decisions i va plantejar recusacions. El Tribunal Constitucional, en l’aute del 17 de novembre de 2025, causa 2025-78-RE, les va desestimar i no va admetre a tràmit el recurs d’empara. Cal llegir els arguments d’ambdues parts.
QUAN L’ADVOCAT TAMBÉ ÉS INVESTIGAT
Emili Campos, advocat de Rossell, es va veure involucrat en diligències penals relacionades amb expressions dels seus escrits de defensa. El setembre de 2026 va presentar una querella contra responsables judicials i de la Fiscalia per una presumpta vulneració de drets fonamentals. La querella no prova cap delicte, ni la investigació implica culpabilitat. La pregunta jurídica és legítima: fins on arriba la llibertat d’expressió d’un lletrat quan qüestiona la imparcialitat dels tribunals?
UNA TRAJECTÒRIA AMB CLAROBSCURS
Rossell també figura com a president de Paneuropa Andorra. El 2011, segons «Bondia», ell i Simó Duró van introduir Marine Le Pen i Louis Aliot en una visita de cortesia al Comú d’Andorra la Vella. La trobada no prova cap afinitat ideològica; sí que mereix context.
Dels sis números de «Posobra» a les disputes judicials del segle XXI, hi ha 54 anys de distància històrica, no pas una edat que puguem atribuir a Rossell. El fil conductor és més profund: qui té dret a qüestionar les institucions i quines garanties l’emparen quan ho fa?
La democràcia es construeix amb reformes, tensions i preguntes incòmodes. Una Constitució no és només allò que un poble vota: és el compromís de respectar els seus drets, fins i tot quan incomoden el poder.
ANDORRA JUSTICE WATCH · INVESTIGACIÓ HISTÒRICA I JUDICIAL https://informacions.ad
#RogerRossell #Andorra #EmiliCampos #Constitució #AndorraJusticeWatch


