Text original publicat per No es época para tontos.
Dos encaputxats, una clau que només coneixia el personal i poc més de tres minuts per entrar, buscar els diners i desaparèixer. En aquest episodi analitzem un robatori al Pas de la Casa que sembla tret d’un thriller, però que deixa una pregunta molt real: com van aconseguir els lladres una clau de seguretat reservada al personal del restaurant?
Les càmeres van enregistrar tota l’operació. Els autors van accedir per una porta lateral, completament tapats i amb guants, i es van dirigir gairebé sense dubtar cap a la caixa enregistradora i la caixa forta. El seu comportament fa pensar que coneixien bé el local, la distribució interior i els punts on podia haver-hi diners.
L’alarma va saltar a les 2.47 de la matinada. Quan la policia va arribar, els lladres ja havien fugit. Tot havia durat només tres minuts i deu segons. Malgrat la preparació, el botí va ser reduït: entre 200 i 250 euros, perquè la propietària havia ingressat prèviament bona part dels diners al banc.
Però el veritable misteri no és la quantitat robada. És la clau. La propietària assegura que es guardava juntament amb altres claus i que només el personal coneixia la seva existència. Això obre la hipòtesi d’una possible filtració interna, encara no confirmada i que haurà d’aclarir la investigació policial.
Una història sobre seguretat, confiança i sospites, on el robatori pot acabar sent només una part del problema. Qui sabia on era la clau? Qui coneixia la caixa forta? I hi havia algú de dins facilitant el cop?
