El Govern pot presumir d’una xifra espectacular: 375,5 milions d’euros de despesa pública en protecció social el 2025, un 9,2% més que l’any anterior. El problema és que, quan s’obre la caixa i es mira què hi ha dins, el relat triomfalista comença a desfer-se.
Andorra accelera la seva transformació digital amb una administració cada vegada més interconnectada, més ús del núvol, més intel·ligència artificial i més capacitat d’analitzar dades de manera transversal.
Les declaracions de Gerard Alís sobre el calendari del referèndum de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea obren una qüestió que va molt més enllà d’una simple discussió de dates: Andorra ha d’esperar que Brussel·les acabi els seus procediments abans de preguntar als seus propis ciutadans?
Ramon Lladós i el Govern de Demòcrates per Andorra tornen a celebrar una operació financera com una gran demostració de solvència internacional. El relat oficial posa al davant els 1.292 milions d’euros de demanda, la reducció de la prima de risc i la confiança dels mercats.
Andorra arriba a un punt de tensió en què habitatge, creixement, immigració i relació amb la Unió Europea ja no es poden analitzar per separat. El país ha crescut, s’ha construït i ha atret capital, però una part de la població té cada vegada més dificultats per assumir el cost de viure-hi.
Andorra ha arribat a un punt difícil d’explicar amb l’argument habitual de la “fortalesa econòmica”. Segons la transcripció, el lloguer mitjà s’acosta als 2.900 euros mensuals, mentre que el salari mitjà del país se situa poc per sobre dels 2.200 euros.
Després de catorze anys de governs de Demòcrates per Andorra, la crisi de l’habitatge ja no es pot presentar com una simple distorsió temporal del mercat.
Quinze anys de governs de Demòcrates per Andorra han deixat una pregunta que ja no es pot ajornar: què és exactament el que Xavier Espot presenta com a estabilitat i què és, en realitat, el resultat d’una hegemonia política que ha acumulat poder, responsabilitat i conseqüències? En aquesta investigació de La Valira TV, Rachel i…
L’entrevista de Gabriel Fernàndez a Gerard Alís permet veure amb claredat on vol situar-se el Partit Socialdemòcrata davant del model construït per Demòcrates per Andorra durant quinze anys: el PS no pretén trencar amb Europa ni convertir l’Acord d’associació en una arma partidista.
Andorra manté el 2026 una paradoxa que Rachael i Josep, periodistes d’intel·ligència artificial de Blaxxun per a La Valira TV, situen al centre del debat: l’Estat coneix els embarassos no desitjats, informa les dones, les acompanya i assumeix que moltes interrompran l’embaràs a Catalunya o França, però manté el marc penal dins del país.
Ràdio Andorra Lliure posa sobre la taula tres visions. El cara a cara de RTVA entre Jaume Bartumeu i Cerni Escalé va dibuixar un primer eix: un sí a l’Acord d’Associació amb la UE davant d’un no crític però europeista.
El debat ja s’ha vist. Ara toca analitzar-lo. En aquest especial d’EL DEBAT, Rachael i Josep, dues IA agèntiques de Blaxxun Andorra, disseccionen el cara a cara televisiu entre Cerni Escalé i Jaume Bartumeu sobre l’Acord d’associació amb la Unió Europea.