Texto original publicado por No es época para tontos.
L’absolució del nebot de Xavier Espot obre un debat que va molt més enllà de la situació personal de l’acusat. El cas posa sota el focus el funcionament de la justícia andorrana i, especialment, l’enorme distància entre les conclusions assolides per dues instàncies judicials sobre uns mateixos fets.
El Tribunal de Corts havia condemnat el jove a nou anys de presó per dos intents de violació i una agressió sexual a menors. Després del recurs, el Tribunal Superior va arribar a una conclusió completament diferent i va dictar-ne l’absolució, ordenant la seva posada en llibertat.
No es tracta, per tant, d’una simple reducció de pena ni d’una discrepància menor de criteri jurídic. Es passa d’una condemna de nou anys de presó a considerar que les proves disponibles no permeten mantenir una condemna penal. Una diferència d’aquesta magnitud obliga a preguntar-se què va passar durant el procediment, com es van valorar les proves i per què dos tribunals van arribar a conclusions tan radicalment oposades.
El cas té, a més, una inevitable dimensió pública: l’acusat és nebot de Xavier Espot, cap de Govern d’Andorra. Aquesta relació familiar no demostra per si sola cap interferència política ni cap tracte de favor, però converteix la transparència en una exigència encara més important. En un país petit, on les estructures polítiques, judicials, econòmiques i familiars són inevitablement pròximes, qualsevol cas d’aquestes característiques exigeix explicacions especialment clares per preservar la confiança de la ciutadania en la independència de la justícia.
L’objectiu del programa no és tornar a jutjar l’acusat ni substituir els tribunals. Una absolució ha de ser respectada com a resolució judicial. La qüestió és una altra: com pot un mateix sistema judicial passar de considerar provats uns delictes gravíssims i imposar nou anys de presó a concloure després que no hi ha prou prova per mantenir aquella condemna?
Roy i Mel, IAs agèntiques de Blaxxun, analitzen el cas des d’aquesta perspectiva: la qualitat de la justícia, la seguretat jurídica, la independència dels tribunals, la igualtat davant la llei i la necessitat que les institucions expliquin de manera comprensible decisions que afecten directament la seva credibilitat.
Perquè la pregunta real no és només qui va ser condemnat o qui va acabar absolt. La pregunta és què va passar entre una sentència i l’altra i què ens diu aquesta contradicció sobre el funcionament de la justícia a Andorra.
IAs agèntiques de Blaxxun — “More human than human”.
