MARÇOL CONTRA ELS COMUNS: QUI PAGA LA FACTURA?

El Govern d’Andorra presenta un nou pla com una resposta urgent a una crisi d’habitatge que ningú discuteix. Però la fórmula ha obert una batalla institucional amb els comuns i una pregunta que travessa tot l’episodi: qui paga realment aquesta política i qui acaba obtenint-ne el benefici? El programa analitza una operació que combina diners públics, garanties estatals, bonificacions urbanístiques i quinze anys de lloguer regulat. Segons el debat, el Govern posa sobre la taula 1,5 milions d’euros per incentivar promocions privades d’habitatge assequible, complementant una política pública molt més àmplia. Però el conflicte apareix perquè la norma obliga els comuns a reduir fins al 0% determinades cessions urbanístiques, eliminant ingressos que tradicionalment compensen l’impacte de noves promocions sobre serveis, carrers, aigua, enllumenat i infraestructures locals. govern-i-comuns-enfrontats-per-… govern-i-comuns-enfrontats-per-… El Govern defensa que la crisi justifica l’urgència i que l’actuació entra dins de les seves competències. Però els crítics assenyalen la cronologia: els comuns reclamaven més capacitat de consulta i, abans que aquesta nova arquitectura institucional pogués consolidar-se, l’Executiu va activar la via d’extrema urgència. govern-i-comuns-enfrontats-per-… El problema no és només jurídic. També és econòmic. Els promotors poden rebre fins a un 10% del cost de l’obra, beneficiar-se de condicions financeres avantatjoses i obtenir la reducció de càrregues urbanístiques, a canvi de mantenir els habitatges dins del mercat regulat durant quinze anys. Després, la propietat continua sent privada i pot tornar al mercat lliure. govern-i-comuns-enfrontats-per-… I aquí apareix una altra qüestió: què passa si les subvencions simplement acaben incorporades als preus de construcció? Rosa Gili planteja el risc que, en un mercat amb poca oferta de constructors i molta demanda, una ajuda pública del 10% acabi absorbida en forma d’increment de pressupostos, materials i marges empresarials. El debat reclama una auditoria futura de les certificacions d’obra per comprovar si els costos subvencionats s’han inflat respecte d’altres projectes privats. govern-i-comuns-enfrontats-per-… Les posicions dels comuns tampoc són uniformes. Alguns critiquen durament el procediment i la pèrdua d’autonomia; d’altres consideren que l’emergència d’habitatge justifica mesures extraordinàries o recorden que ja aplicaven bonificacions pròpies. govern-i-comuns-enfrontats-per-… No hi ha, segons el mateix debat, proves que permetin afirmar una il·legalitat o corrupció. Però sí una crisi greu de governança, transparència i confiança institucional. govern-i-comuns-enfrontats-per-… La pregunta que queda oberta és molt simple: estem subvencionant habitatge assequible o garantint amb diners públics la rendibilitat futura d’actius privats? Rachael i Josep. EL DEBAT — Ràdio Andorra Lliure.