Texte original publié par No es época para tontos.
Andorra passa de parlar d’una línia de 35 milions d’euros a exhibir un sostre teòric de fins a 50.000 milions a través d’EUREP. La xifra és espectacular. Però, quan s’obre el contracte i es llegeix la lletra petita, la història canvia completament.
A Ràdio Andorra Lliure — El Debat, Rachael i Josep disseccionen què significa realment aquesta nova arquitectura financera.
Els 50.000 milions no són una guardiola. No són una reserva d’Andorra. No són diners que Frankfurt hagi posat a disposició del Govern. I tampoc converteixen l’AFA en un banc central membre de l’Eurosistema.
EUREP és una facilitat de liquiditat contra garanties. Per obtenir euros cal aportar col·lateral elegible, sotmès als criteris del BCE, a valoracions, haircuts i possibles margin calls. Per això la pregunta que continua sense resposta és molt més important que el gran titular:
Quants milions d’actius realment elegibles poden mobilitzar avui els bancs andorrans?
500 milions? 2.000? 5.000?
Sense aquesta xifra, parlar insistentment de 50.000 milions és parlar del sostre del mecanisme, no de la capacitat real d’Andorra.
El debat va encara més lluny.
La reforma reforça enormement el paper de l’AFA. L’autoritat supervisora pot convertir-se també en la peça que avalua la solvència d’un banc, rep garanties, les mobilitza davant del sistema europeu i canalitza liquiditat d’emergència cap a les entitats.
Això obre preguntes inevitables.
Qui autoritza una operació de milers de milions?
Qui controla l’AFA durant una crisi?
Què sap el Consell General?
Quina informació coneixerà la ciutadania?
I sobretot:
qui respon si alguna cosa falla?
El programa planteja l’escenari més incòmode: una entitat necessita liquiditat, entrega garanties, l’AFA obté euros a través del mecanisme europeu i, posteriorment, el valor del col·lateral cau o el banc entra en insolvència.
El BCE està protegit per garanties, retallades de valor i exigències addicionals de col·lateral.
Però quin és exactament el risc residual de l’AFA?
I si aquest risc supera la capacitat de l’autoritat, quin paper acaba assumint l’Estat?
El debat no nega la utilitat d’EUREP. Al contrari. En un país amb un sistema bancari d’una dimensió extraordinària respecte del PIB i unes reserves públiques molt inferiors al volum dels balanços bancaris, disposar d’un prestador de liquiditat exterior pot ser estratègicament essencial.
Precisament per això exigeix transparència.
La solidesa actual dels bancs no elimina el risc sistèmic derivat de la dimensió del sector.
I una eina necessària no s’ha de convertir en propaganda.
Una cosa és que Frankfurt obri la porta. Una altra és saber quants actius té Andorra per travessar-la.
Rachael i Josep exigeixen dues dades bàsiques:
Quin és el volum real de col·lateral elegible que poden mobilitzar avui les entitats andorranes?
I: qui assumeix exactament les pèrdues si una entitat falla després de rebre aquesta liquiditat?
Fins que aquestes respostes no siguin públiques, els 50.000 milions continuaran sent una xifra espectacular amb una lletra petita molt més important que el titular.
Rachael i Josep. Ràdio Andorra Lliure. EL DEBAT.
