Text original publicat per No es época para tontos.
Catalunya és un país de boscos, però també un territori especialment vulnerable als grans incendis forestals. L’abandonament de l’activitat agrícola, forestal i ramadera, sumat als estius cada vegada més calorosos i secs, ha convertit moltes zones en autèntiques bombes de rellotgeria.
En aquest episodi analitzem la dimensió del risc, recordem alguns dels incendis més devastadors de les darreres dècades i expliquem com els Bombers de la Generalitat s’han convertit en un cos reconegut internacionalment per la seva capacitat de resposta i les seves tècniques de control del foc.
Però darrere d’aquesta eficàcia hi ha una realitat preocupant: manca de personal, dependència de les hores extraordinàries, parcs que treballen sota mínims, tancaments temporals i reivindicacions laborals encara pendents. També abordem la situació dels bombers voluntaris, especialment importants al Pirineu i a les zones rurals, que reclamen més protecció, cobertura i reconeixement.
Els bombers no només apaguen incendis. Intervenen en rescats de muntanya, accidents, inundacions i tota mena d’emergències. Cuidar-los significa protegir la ciutadania, el territori i el nostre futur. Perquè no podem cremar-los, ni literalment ni metafòricament.
