Text original publicat per No es época para tontos.
A principis dels anys 2000, internet va obrir una esquerda en un sistema informatiu que fins aleshores exigia diners, infraestructures, una impremta, una freqüència de ràdio o l’accés a una redacció. Indymedia va plantejar una idea radical: qualsevol ciutadà podia documentar un fet i publicar-lo directament. El model d’open publishing eliminava una figura decisiva del periodisme tradicional: el guardià que decidia què mereixia convertir-se en notícia. la-caiguda-d-indymedia-andorra El 2003 aquesta filosofia arriba també a Andorra amb IMC Andorra. La transcripció reconstrueix aquell moment com una ruptura tecnològica i cultural en un país petit, amb un ecosistema mediàtic molt concentrat i fortament dependent de les mateixes fonts, anunciants i estructures de poder. El programa recorda també l’episodi en què el domini de Diari d’Andorra va ser redirigit temporalment cap al nou Indymedia Andorra, un gest que simbolitzava la confrontació entre el vell model informatiu i les noves xarxes digitals. la-caiguda-d-indymedia-andorra Però la llibertat digital tenia una debilitat enorme: la infraestructura continuava depenent de grans empreses. L’octubre de 2004, els servidors Ahimsa allotjats per Rackspace a Londres van quedar fora de servei arran d’una petició judicial internacional. Més de vint nodes d’Indymedia van desaparèixer temporalment, entre ells Andorra, Itàlia, França, Brasil, Uruguai i altres centres de la xarxa. La investigació analitza la intervenció del FBI i deixa clar que IMC Andorra no era l’objectiu específic: va quedar afectat perquè compartia infraestructura amb altres nodes. la-caiguda-d-indymedia-andorra El programa aborda també la relació amb Gènova 2001 i Carlo Giuliani. Indymedia Itàlia havia recopilat fotografies, vídeos i documentació crítica sobre la repressió del G8, l’assalt a l’escola Diaz i la mort de Giuliani. Però la documentació desclassificada indica que la petició judicial que va provocar l’actuació de 2004 estava relacionada amb una investigació diferent sobre reivindicacions d’atacs amb explosius. La connexió amb Giuliani és, per tant, documental i històrica, però no es presenta com la causa jurídica demostrada de la retirada dels servidors. la-caiguda-d-indymedia-andorra La gran pregunta del programa continua vigent avui: pot existir periodisme realment independent si la seva infraestructura depèn d’empreses capaces de desconnectar-la en segons? I, al mateix temps, pot tornar-se a imposar el vell monopoli informatiu després que internet hagi demostrat que qualsevol ciutadà pot documentar, publicar i construir una audiència pròpia? La conclusió és incòmoda per als antics guardians de la informació: Indymedia podia desaparèixer com a plataforma, però la idea que va introduir ja no podia ser esborrada. El monopoli havia estat trencat.
