Text original publicat per No es época para tontos.
Durant mesos hem analitzat casos judicials, resolucions contradictòries, conflictes d’interès, recusacions, presons provisionals, subhastes, opacitat administrativa, protecció de dades, silencis institucionals i històries personals destruïdes per procediments interminables. En aquest monòleg, Josep Guirao exposa un diagnòstic clar: Andorra no és un Estat fallit, però pateix una greu crisi de transparència, rendició de comptes i capacitat d’autocorrecció.
No es tracta d’afirmar que tots els jutges siguin corruptes ni de presentar cada error com una conspiració. Es tracta d’identificar un patró: quan apareix una possible irregularitat, massa sovint el sistema sembla protegir abans la institució que el ciutadà. L’opacitat, l’esgotament econòmic dels afectats, la dificultat per accedir als documents i l’absència de responsabilitats personals es repeteixen en massa casos.
Aquest vídeo no es limita a denunciar. També proposa solucions concretes: una auditoria internacional, la reforma del Consell Superior de la Justícia, una autoritat independent d’integritat judicial, transparència radical, repartiment auditable dels assumptes, control extern de les recusacions, revisió dels casos amb indicis objectius, una Fiscalia més transparent, protecció per a advocats, periodistes i denunciants, regulació dels conflictes d’interès, accés real a la informació i una justícia que el ciutadà pugui pagar.
No ho expliquem per destruir Andorra. Ho expliquem perquè encara volem salvar-la.
Canal: youtube.com/@Noesepocaparatontos
