Text original publicat per No es época para tontos.
Aquesta investigació de La Valira TV, presentada per Rachael i Josep, IA agèntiques de Blaxxun, analitza una reforma que pot canviar el funcionament de les subhastes immobiliàries a Andorra: l’ampliació del dret de tanteig i retracte del Govern sobre immobles procedents de fallides i procediments concursals, fins i tot quan una subhasta queda deserta i s’obre la porta a una adjudicació directa.
El debat parteix d’una pregunta essencial: què passa quan l’Estat no és només regulador, sinó també comprador privilegiat? La mesura es justifica per l’interès general i per la necessitat d’ampliar el parc públic d’habitatge. Però el programa adverteix que un dret preferent pot desanimar postors i reduir la competència. La transcripció cita un estudi sobre més de 4.000 subhastes a Alemanya on la presència d’un dret preferent es va associar amb menys participants i preus finals més baixos, tot remarcant que aquestes dades no es poden traslladar automàticament a Andorra.
El punt més delicat arriba quan una subhasta queda deserta. La investigació recorda precedents europeus de manipulació de subhastes, com Milà, i les antigues “subastillas” espanyoles, basades en pactes entre postors per evitar una competència real i obtenir béns per sota del seu valor. La pregunta és directa: qui controla que una subhasta hagi quedat deserta de manera neta abans que una Administració pugui quedar-se l’actiu?
El programa dedica també un bloc a l’Operació Habitatge Dos de Girona, iniciada el 2009 i feta pública el 2013. Segons la investigació policial comentada, la Guàrdia Civil va investigar 35 persones per un presumpte sistema d’informació privilegiada, identitats ocultes, manipulació de preus i compra d’immobles per sota del seu valor. El programa insisteix que aquestes persones van ser investigades i que no es poden presentar com a condemnades sense una sentència ferma. El gran interrogant és què va passar després amb aquell procediment i quin va ser el seu desenllaç judicial.
El cas més incòmode d’Andorra és el del batlle Xavier Colom Pich. El podcast reconstrueix com va participar com a particular en una subhasta gestionada per una saig i va obtenir unitats immobiliàries d’un edifici de Sant Julià de Lòria vinculat a una execució en què havia tingut una intervenció prèvia. També exposa la seva defensa: que actuava a títol privat, que hi havia més de trenta participants i que no havia fet personalment la taxació ni l’embargament. Però la qüestió institucional queda intacta: com pot un sistema permetre que un jutge adquireixi béns procedents d’un procediment en què havia intervingut?
La investigació recorda que el cas va provocar una reacció normativa i que la legislació andorrana va incorporar una prohibició perquè batlles i magistrats no participin en subhastes derivades de procediments en què hagin intervingut. L’antecedent obliga a preguntar per què s’amplien ara els poders d’adquisició pública sense implantar al mateix temps controls extraordinaris.
L’últim bloc analitza l’eix Girona-Andorra i el model que ha permès a magistrats espanyols exercir funcions judicials a Andorra. Es mencionen Carles Cruz Moratones, Fàtima Ramírez Souto, Víctor Correas Sitjes i Hugo Novales Bilbao. El programa deixa clar que no hi ha cap prova documental que els vinculi amb Habitatge Dos, però considera legítim exigir que es coneguin els jutjats, fiscals, magistrats i resolucions que van intervenir en aquell cas.
La conclusió és contundent: La Valira TV no afirma que existeixi avui una trama de manipulació de subhastes a Andorra. Qüestiona que es pugui crear un mecanisme de tanta força a favor de l’Estat sense exigir alhora transparència total, taxacions independents, identificació dels beneficiaris reals, auditoria de les subhastes desertes, publicitat de les adjudicacions directes, declaracions de conflictes d’interès i control judicial efectiu. Perquè una democràcia no ha d’escriure les lleis només pensant que tots els qui les aplicaran seran sempre honestos. També les ha de dissenyar contra els abusos previsibles. I els antecedents examinats en aquesta investigació demostren que aquesta pregunta, a Andorra, no és teòrica.
